14 de Juliol del 2010
Avui s’inicia al Congrés dels Diputats el debat anomenat de l’estat de la nació, del debat que aquí anomenam de política general, i que ens serveix any rera any, sia a les Corts Generals, al Parlament, als Consells insulars o a l’Ajuntament de Palma, per revisar l'estat de la gestió política, normalment amb una visió anual. D’alguna manera es tracta d’un passar comptes de la situació política i de la gestió feta per l’equip de govern, l’oportunitat de visualitzar suports, crítiques, matisos o de proposar canvis, fer anuncis de polítiques importants que s’iniciaran.
La tradició la començà Felipe González, essent president del govern, i ha esdevingut una cita ineludible per comprovar la “salut” de les majories de govern i visualitzar si existeix o no una alternativa a l’altra banda, a les...
Continuar llegint...
28 de Maig del 2010
Només el sobrecost del Palma Arena ens permetria fer front al 50 % de la retallada que anuncia el Govern al seu pressupost, imposada per les mesures anticrisi. Només aquest exemple ens basta per veure com hem arribat de mal preparats a la crisi econòmica mundial més greu de les darreres dècades després de la legislatura de l’espoli dels comptes públics. A això hi hauríem de sumar tot un seguit d'obres faraòniques, començant pel mateix Metro, que obligà a unes costoses obres d'adaptació per les greus deficiències que el feien fàcilment inundable, el sobrecost que imaginam tingueren les autopistes totalment desproporcionades a les necessitats de les nostres illes, tant a Mallorca com a Eivissa. Haurem de comptar els imposts que va fer desaparèixer el senyor Matas, tot i que per altra banda, i contra el que ara predica Rajoy, el govern Matas augmentà...
Continuar llegint...
12 de Maig del 2010
Giulio Andreotti afirmava que el poder només desgasta a qui no el té, i vista la biografia del tres vegades primer ministre italià, present a la vida política del país des de 1946, senador vitalici des del 1991 i encara proposat per presidir el Senat el 2006 per part del centre-dreta, està clar que ho afirmava amb un cert coneixement de causa.
Essent Andreotti (
il divo Giulio) un dels protagonistes de la “Tangentopoli", que més endavant es destaparia amb el procés judicial conegut com "Mani Pulite", no sé si hauríem d'afegir a la reflexió que l'excés de poder tendeix a podrir i auto-destruir-se. El cas és que ja començam a parlar d'enquestes, i als mitjans de les nostres illes ja apareixen comentaris i reflexions sobre la influència que la nostra "Mani Pulite" particular tendrà sobre l'electorat.
La forta...
Continuar llegint...
29 de Març del 2010
Aquestes setmanes hem viscut el moment àlgid d'una legislatura que s'haurà caracteritzat per dur als tribunals el nostre particular “star system” polític dels darrers quinze anys. Un “system” que neix amb la dimissió de Cañellas, i té a Matas i Munar com a protagonistes estel·lars, un protagonisme no només cercat per ells i els seus partits, sinó afavorit també per una cort d’aduladors, mitjans de comunicació i escolanets de tota casta. A nivell electoral aquest sistema s'ha caracteritzat per l'estabilitat dels vots de centredreta, parlam de Mallorca, a on tant PP com UM han mantingut els mateixos resultats al llarg dels anys. Només el Partit Socialista ha guanyat en suports, i vull pensar que en credibilitat, d'un electorat que ja fa alguns anys que cerca alternatives al sistema imperant.
Aquests sistema també es caracteritzava per...
Continuar llegint...
24 de Febrer del 2010
Diu Arthur Miller que “els líders polítics de tot arreu han acabat per comprendre que per governar han d'aprendre a fer d'actor”. Segurament té una part de raó: el ciutadà que observa la política de lluny, a través dels mitjans de comunicació, no deu arribar a percebre el polític com una persona diguem-ne “normal”, sinó com un personatge més d'una obra de teatre que no va ben bé amb ell. Els polítics, al mateix temps, i sempre segons Miller, ens hauríem de sentir partíceps d'aquesta obra i per tant “actuar”, adaptar-nos al nostre personatge, o fer esforços per modelar-ne un de diferent, més amable i acceptable pel ciutadà, un possible votant.
El raonament és bo, i seguint el fil m'atreviria a dir que a les Illes Balears en aquesta legislatura estam vivint una autèntica tragèdia,...
Continuar llegint...
29 de Gener del 2010
“Hi ha mals exemples que són pitjors que crims”. Aquesta afirmació ben bé podria anar referida a l'actuació d'algun significat polític del nostre país, de la nostra història més recent. “Mals exemples” n'hem tengut a voler a les Illes Balears com a herència de la passada legislatura, el fruit d'entendre la política no com un servei públic, sinó com un fi en si mateixa, com una voluntat de mantenir el poder, el control de la política, en realitat tot cercant un benefici purament personal.
Sí, “mals exemples” d'aquests n'hem tengut a voler i volten encara pels tribunals. La llarga ombra de la gestió del Govern Matas tapa encara ara les llums de l'actual legislatura, que, a pesar de tot, tendrà en el seu haver resultats positius a tots els nivells, tant en inversió pública, com en gestió de serveis a la...
Continuar llegint...
