22 de Febrer de 2010

Una persecució, una absolució i cap perdó

Fa poc més poc manco quatre anys, un aficionat al periodisme, actualment assessor d’una entitat depenent del Consell de Mallorca i fins fa poc assessor de la Conselleria de Interior, va entrar al despatx de la batllia on jo exercia en aquells moments i me va demanar a veure si podia revisar tots els programes de festes dels que disposéssim a l’Ajuntament, fossin de les festes que fossin. Va fer dos dies de feina, tots nosaltres intentant esbrinar què devia voler per perdre dos dies tancant dins una sala revisant programa per programa fins que fa fer la pregunta: “Dins les festes patronals no han actuat mai els cavalls de Ses Salines?”.
 
A partir d’aquí més o manco la història ja és coneguda, titulars de diaris, dies i dies, el cas es va anomenar “Cas Cavallistes”, i el resultat també se sap. El que probablement no se sap, i segurament n’hi ha que no s’ho poden imaginar, és l’angoixa d’haver de seure a un banquet del jutjats i ser portada de tots els mitjans de comunicació i notícia de tots els telediaris. Tenir una família preocupada per tu, uns amics angoixats i veure’t amb la impotència de no poder fer res mes que esperar a tenir un judici just, tal com va ésser. Abans de la sentència ningú tenia res clar però un cop resolt el tema tothom ho veia venir, però ningú ho deia abans i els pocs que t’ho deien era per compromís, l’únic que et donava coratge era l’advocat, però en el fons jo pensava “ell fa la seva feina”. No ens hi havíem d’asseure mai i allà érem!!!!!, a partir d’aquell moment quan un travessa el portal del Tribunal, ja penses que encara que estiguis carregat de raó ja ets culpable!!!!!, passen el minuts, a la fi tens dret a que qualcú t’escolti i puguis dir tota la veritat. Surts tranquil, almanco després de tres anys de especulacions de tota casta, ja t’has pogut explicar i has contat tota la veritat, però quina sorpresa!!!!! quan el matí t’aixeques i mires els diaris, res surt com tu et penses. I així un dia i l’altre fins que a la fi, surt la Sentència, i el cor s’eixampla, botes d’alegria, plores de ràbia i tristor. Fins al cap de mesos no ets capaç de pensar amb el cor fred, valores qui eren les acusacions particulars (PSOE I UM) i intentes esbrinar el perquè.

Encara avui no he sentit cap paraula de disculpa per aquest calvari, ni cap a jo ni cap a altres companys meus.

Em seguiré refermant en que “qui l'ha feta que la pagui, qui ha robat doblers públics o ha malversat fons públics que pagui tot el que li toqui o més”, però no facem judicis paral·lels, no jutgem abans que la justícia.

No facem viure una angoixa a qui no s’ho mereix, per damunt de la política hi ha persones humanes amb les seves circumstàncies, demanem una justícia ràpida, no es pot estar imputat anys i anys esperant un judici.

Alcem la veu per demanar al govern que es dediqui a gestionar, que creï llocs de feina i que no permeti la corrupció però que d'una vegada per totes deixi de banda aquesta bogeria del “...i tu més corrupte que jo!!!!!!!!”, el temps ho posarà tot al seu lloc i, als que avui es senten perseguits sense fonaments: tranquils!!!!!!!! I els que l’han feta que es preparin per pagar la penitència!!!!!