30 de Juliol de 2010

Quis custodiet ipsos custodes?

L’eliminació de les fronteres dins la Unió Europea va ser molt celebrada pels seus ciutadans. Poc a poc hem vist que l’únic que circula lliurement dins les fronteres comunes són només el capital i les mercaderies. Europa ha fet de les seves fronteres exteriors un mur infraquejable i l’interior, a falta de fronteres, s’ha tornat una gran base de dades.

Amb la supresió de les fronteres les autoritats policials i polítiques han desenvolupat una sèrie de registres que vigilen i acumulen informació dels ciutadans des de distints angles. La necessitat de control ha fet que els ciutadans estiguem dins un total de 18 registres distints- dels quals 6, les primeres de la llista més abaix, són a nivell europeu i la resta locals però amb possibilitat de compartir-se-. Els registres són els següents: Schengen Information System (SIS & SIS II), manté i controla la seguretat dins l’àmbit del territori Schengen. L’any 2009 existien 31,6 milions d’entrades al registre; Visa Informations System (VIS), intenta crear una política comú en matèria d’immigració i controla possibles amenaces de seguretat; Custom Information System (CIS), controla i investiga delictes greus relacionats amb la reglamentació duanera; Europol, la versió europea de l’FBI; Eurojust, coordina la justícia i les lleis europees; Advance Passenger Information (API), control de fronteres i immigració il·legal; II Convenció de Nàpols, per al controll duaner; Swedish initiative, intercanvi d’informació de les agències de seguretat i investigacions relacionades amb accions criminals; Prüm Decision, per a la prevenció de delictes, en especial terroristes; Data Retention Directive, control del tràfic telefònic i informàtic europeu; European Criminal Records Informations System (ECRIS). Intercanvi d’informació dels antecdents penals dels ciutadans eurpeus; Financial Intelligence Unit cooperation (FIU). Control del mercat financer i el doblers negres; Asset Recovery Offices (ARO). Per a l’intercanvi d’informació sobre els diners negres, delictes financers; National and EU Cybercrime Platforms. Es dediquen al registre de dades sobre delictes informàtics; Exchange of data on passengers with USA (PNR). Un altre registre per a combatre el terrorisme i altres delictes i l’EU-US TFTP Agreement  per a impedir, investigar, preveure, combatre i denunciar el terrorisme.

Aquests registres mantenen la informació d’entre 24 hores fins a 15 anys dins les seves bases de dades. L’existència d’un nombre tan alt de registres ha fet que molts d’activistes dels Drets Humans hagin protestat. Protestes que la Comissió Europea ha ignorat sota l’argumentació que 18 registres distints són menys nocius per a la integritat dels ciutadans que només un. Teòricament, els 18 registres no es poden creuar però tècnicament és possible així que la no existència d’un sol registre ciutadà podem posar-la en dubte. Els atemptats de les Torres Bessones a Nova York , els posteriors a Madrid i Londres han donat carta blanca i ha animat a les autoritats europees a l’hora de registrar les opinions, actituds o viatges dels seus ciutadans. 

Tenim dret a saber quina és la informació sobre nosaltres que es té a aquests registres? Segons la Comissió Europea sí, sempre i quan no es tracti d’informació sensible per a la seguretat d’Europa. Com podeu imaginar el 90% de la informació d’aquests registres ho són, per no dir tot. 

I com que els registres existents són pocs ara s’ha fet públic l’acord de dos nous documents:  dins el març d’enguany va ser el document 7984/10 que proposa “emmagatzemar dades sobre la radicalització violenta” i l’abril el document 8570/10 que inclou un catàleg de preguntes sobre les persones a ser registrades que van des de comentaris verbals, actituds davants distints temes o les conviccions religioses. Europa s’encamina cap a un control exhaustiu dels seus ciutadans, a la imatge dels registres dels EUA, que han fet que la Federació Internacional de Periodistes ja alertara el 2005 al seu informe “Periodismo, derechos civiles y la guerra contra el terrorismo” que aquests registres fan bona la consideració “que és necessària recopilar informació sobre persones innocents per confirmar la seva innocència. D’aquesta forma, la presumpció d’innocència, que és la base legal comuna, es converteix en la víctima de la guerra contra el terror”.

Crec que aquests registres a la llarga són un perill per als nostres drets ja que són provocadors de dinàmiques que es produeixen lluny del control de la societat civil i dels parlaments. Prova d’això és l’ACTA- Acord Comercial Antifalsificació entre la UE i els EUA- que ha estat negociat sota el més absolut dels secretismes, fora del control del Parlament Europeu i que obeeix totalment als interessos de la indústria deixant desemparats als usuaris d’internet. L’ACTA ha estat negociada per satisfer les demandes de la indústria. Sota l’empara de la lluita contra la pirateria a internet la teva privacitat en les comunicacions per internet queda en entredit, es podran confiscar equips per comprovar que no tenen cap contingut no autoritzat. 

Els usuaris, els ciutadans, són considerats culpables abans de res i han de demostrar el contrari. A mi aquesta situació em recorda a dos moments de la història: la caça de bruixes i el terror feixista que es va instaurar a distints estats europeus. Ser acusats ja era mostra de ser culpables.