06 de Gener de 2010

Què li passa al PSM amb Sa Feixina?

Aquestes festes he tingut ocasió de mantenir més de dues, i més de tres, converses entorn al fet religiós que envolta moltes de les tradicions culturals més arrelades al nostre país. Sempre he defensat que Nadal, els Reis, la Sibil·la, el betlem... no es poden considerar –si més no, no només– manfiestacions religioses, sinó que fan part fonamental del nostre costumari popular, que personalment trob que hem de procurar mantenir, amb total indiferència respecte de qualsevol creença. És com quan dones el molts d'anys a algú el dia del seu sant: no estàs retent homenatge a cap sant ni a cap marededéu, sinó festejant l'onomàstica del familiar, amic, conegut o saludat...
    

Certament, hi ha fets, situacions, símbols en definitiva, que es veuen modificats amb el temps i que allò que representaven en el  moment de la seva constitució pot anar variant amb els anys, les circumstàncies que els envolten. Hi ha emperò, símbols, que mai no perden el sentit pel que foren creats, perquè el que els defineix i els dóna raó de ser és la voluntat dels seus creadors. És el cas, per exemple, del monolit que presideix, insultant, el glacis de Santa Catalina, més conegut com a parc de Sa Feixina; aquell monument va ser erigit com a recordatori d'unes víctimes –mártires, en digueren– del bàndol guanyador de la guerra civil, i això és el que segueix essent: un homenatge a un grup de militars sublevats contra el poder legítim de la República que, a més a més, no dubtaren d'exercir de botxins de la població civil de la zona enemiga.
    

L'anomenada Llei de la Memòria Històrica obliga les administracions a desterrar per sempre més aquests monuments feixistes. I aquest mandat no té volta de fulla, per molt que diguin diverses entitats socials i ciutadanes, algunes de les quals no s'enten que defensin el que defensen. Es pot entendre que defensin la permanència del monolít entitats veïnals com la de Sant Jaume, que fan una sentor d'ultradreta que empesta les cases i casals de la classe mitja-alta de Palma que sempre ha donat suport als conservadors més conservadors del PP i més enllà, sempre cap a la dreta. Més mal d'empassar resulta que una associació com ARCA tengui els sant dallonses de dir que “el patrimoni no te ideologia. La tingué quan es va crear cada monument però la fou perdent amb el temps”. Però resulta que encara hi ha gent que recorda que aquesta peça de patrimonio fou inaugurada solemnement pel propi dictador Franco.
    

El que senzillament resulta incomprensible, des d'una òptica democràtica, és la posició que està adoptant el PSM, en tant que grup municipal sobre el que recau directament la competència per fer el que cal a Sa Feixina. D'un temps ençà, els nacionalistes estan passant en romanços per no haver de prendre una decisió; a la regidora Nanda Ramon se li deuen estar acabant les excuses que un militant d'esquerra nacional pot adduir per justificar allò que és injustificable.
    

Què li passa al PSM amb el monolit feixista de Sa Feixina? Quines pressions està rebent per tal d'ajornar una decisió que només pot anar en un sentit, fins al punt de fins i tot haver deixat de sumar-se als actes revindicatius? De què parlen quan parlen de contextualitzar el monument? Què vol dir contextualitzar? Seria bo que els nacionalistes prenguessin una decisió ja, i l'explicassin de manera prou clara a la seva gent. Molt em temo que qualsevol cosa que no sigui esbucar definitivament aquell caramull de carreus no s'entendrà. Eps, a parer meu!

Foto: (c) Josep-Joan Rosselló