08 d'Abril de 2010

Paraula de jutge

Ara que ja sabem que l'ex-president Jaume Matas, si no té un dineral –que és el que molts creiem–, sí té almenys recursos per obtenir tres milions d'euros i posar-los damunt la taula del jutge Castro, potser és el moment per recuperar el text de l'acte de mesures cautelar dictades pel magistrat del jutjat núm. 3 d'Instrucció dels de Palma, una peça d'oratòria jurídica impecable pels qui no sabem brot de terminologia jurídica. Mirau si deu ser apreciable el text judicial, que tot d'una s'han aixecat veus irades contra el magistrat, des del Partit Popular per suposat, però també des de la catèrvola més conservadora de la magistratura, que ja parla d'empaperar José Castro.
    

Acostumats a topar-nos amb aqueixos veritables vademècums de mots que cap persona comuna els entén ni de cap ni de coa, s'explica la nostra agradable sorpresa en llegir, ja en el full nombre 3 del document, que el jutge Castro explica, referint-se al president del Govern, aleshores Jaume Matas, que “diseña una estrategia que, a los efectos de satisfacer sus intereses personales, (…) estriba en situarse al margen de cualquier mecanismo de control y para ello nada mejor que encargar su construcción a un Organismo gestor, carente por definición de control administrativo previo, como mera apariencia para disfrazar sus decisiones unipersonales bajo una fórmula colegiada que le eximiera de toda responsabilidad.” Així, de bon principi, es pot dir mes fort, i ja ho és prou, però no més clar.
    

És ben comprensible, doncs, que aquesta convicció en les paraules del magistrat molesti a aquells que diuen voler mirar cap al futur, però no s'han tret encara les benes del passat i les tornen tenir col·locades als òrgans directius del partit suposadament renovellat. Clar que fa mal als ulls llegir, com si es tractàs d'un thriller en clau d'astracanada, la detallada relació de fins a vint-i-dues “supuestas reuniones”, de les quals el jutge no s'està d'establir que “está fuera de discusión que (…) son absolutamente falsas y no ya en atención a exquisiteces administrativas, ni tan siquiera porque supongan la intervención de personas que no la han tenido, sino porque las reuniones de las que pretenden dar fe no tuvieron lugar ni en la más mínima apariencia.” Així, ja en aquest punt, Castro ho considera tot plegat com a un possible “delito continuado de falsedad en documento oficial por funcionario”, que ja serien sis anys de presó.
    

Però la disbauxa no ha fet més que començar. El magistrat cordovès José Castro Aragón passa revista, i de quina manera, a tot allò i a tots aquells que tenen a veure amb l'erecció –que tanmateix no haurà passat de trempera matinera– del Palma Arena. Surten les possibles malversacions de cabals públics i prevaricació vinculades a la agencia de publicitat Nimbus, al seu accionista principal o al periodista Antonio Alemany; però també un possible delicte electoral relacionat, també, amb Nimbus i el pagament de algunes de les seves factures de campanya electoral; i es parla de blanqueig de diners en els moviments immobiliaris –la famosa casa del carrer Sant Feliu– de la família Matas-Areal; d'irregularitats a IB3 Televisió...
    

La llarga relació de delictes dels quals el jutge, com abans els fiscals, presumeix la culpabilitat de Jaume Matas, i que també implica bastants més imputats, cunyats, directors generals i altres col·laboradors, inclou malversacions, prevaricacions, fraus, falsedats... No podem saber, a hores d'ara, com acabarà tot aquest afer judicial, ni quan hi haurà, si n'hi ha, judici, ni quin resultat donarà. El que sí és cert, agradi o no, justament o injustament, és que una immensa majoria dels ciutadans estan avui convençuts de les responsabilitats de Jaume Matas. I en part, a més de l'àrdua feina dels fiscals, la culpa serà d'un jutge que ha volgut contradir el refranyer quan sentencia: “Jutge que no té consciència, mai farà bona sentència”. No serà ell qui dictarà la sentència, però de moment ens deixa consideracions categòriques i frases antològiques, com la que dedica a una explicació de Bartomeu Reus sobre el pis de Madrid: “(...) es una burla a este Juzgado y a los ciudadanos y no se entiende cómo se le ha podido ocurrir a alguien argumentar de esa manera.” I, sobretot, la seva conclusió que “es claro que el señor Matas ha venido a burlarse de los simples mortales.”

P.D. He escoltat per la ràdio fa una estona, mentre acabava de redactar aquestes línies, la darrera hora de l'entrevista que IB3 li ha regalat a Matas. No tinc humor per entretenir-me però suposo que el cinisme no és qualificable penalment. Una llàstima.