28 de Desembre de 2009

La cultura cau arreu

La dimissió, fa deu dies, de tots els càrrecs institucionals d'Esquerra Republicana a les Illes ha estat objecte de nombrosos comentaris, opinions i fins i tot algunes especulacions. Hi ha hagut algun opinador que ha posat en dubte la raó esgrimida per Joan Lladó quan va anunciar la decisió, referint-se a una posició de simple dignitat que fa que els republicans no puguin seguir governant unes institucions que mantenen en el seu si polítics imputats en procediments judicials per assumptes de gens presumpta corrupció. Algun opinador, potser aquells que no poden entendre que una postura ètica sigui suficient motiu, s'ha referit concretament als pressupostos del 2010, a l'escassesa a la que s'haurien d'enfrontar els departaments gestionats per Esquerra.

L'argument econòmic, que no ha estat esgrimit en cap moment des del partit independentista però tampoc desmentit categòricament, podria haver estat motiu suficient per negar-se a seguir governant en semblants condicions. I a més, planteja alguns interrogants preocupants: què passarà a partir d'aquest any nou, per exemple, amb el Cofuc. El consorci per a la promoció del català és un clar exemple dels importants retalls pressupostaris que s'apliquen en materia cultural, educativa en aquest cas concret. La reducció de les partides destinades als cursos de català és del tot punt vergonyosa, sobretot si atenem la bona i multitudinària acollida que han tingut en els darrers anys. La lectura política és encara més trista, quan penses que això que pot ser el cop de gràcia al mateix Cofuc ha sorgit des dels socis de govern, des del partit teòricament més afí als gestors republicans.

No serà aquesta, la més que previsible desaparició del Cofuc, l'única mala notícia cultural que ens dugui el nou any 2010, totes elles vinculades a les estretors pressupostàries però també al desinterès públic per la matèria. A IB3 Ràdio, posem per cas, s'anuncia la desaparició de fins a tres programes de caire cultural: A les 3 arreglam el món, Latitud 39 i Rondallibres. S'han de retallar partides, i els directius de la ràdio pública (!) han girat els ulls cap allò on creuen –erròniament en algun cas– que hi ha menys audiència; com si fos aquesta, la de l'audiència, la batalla dels mitjans de comunicació públics.

El començament d'anys vendrà també la desaparició d'una revista emblemàtica en la seva especialitat: Temps Moderns. Després de setze anys de puntural periodicitat mensual, la publicació cinematogràfica que ha vingut auspiciant l'Obra Social i Cultura de “Sa Nostra” també plega. En aquest cas, a les dificultats econòmiques s'afegeix una circumstància personal: la prejubilació de Jaume Vidal Amengual, alma mater i mantenidor incansable de la revista durant tots aquests anys.

I el pitjor és que totes aquestes produccions culturals, víctimes diuen de la recessió econòmica, quan s'acabi la crisi no tornaran, ben segur. Aquest és un trist viatge sense retorn cap al no-res. Ai las!