08 de Febrer de 2010

Els danys col·laterals d'una falsa crisi de govern

La conseqüència primera de la forçosa remodelació del govern Antich ha estat una dràstica reducció de direccions generals i d'empreses públiques, atesa la desaparició de dues conselleries, fins arribar a gairebé el cinquanta per cent de càrrecs. Aquesta decisió, que té una primera lectura en positiu atesa la situació de crisis general en què estam instal·lats tots plegats, es pot interpretar com a constatació del malbaratament que ha regnat fins ara, el convenciment que els llocs i els càrrecs s'havien creat per col·locar les quotes de cada partit: expulsat el partit, es suprimeixen les conselleries, desapareixen direccions i empreses... i tot funciona igual.

El fet que el procés de transferència de competències del Govern als Consells insulars sigui confús fins a límits inextricables pot explicar, no justificar, la duplicitat d'algunes funcions; més ben dit, d'alguns òrgans que es dediquen a una mateixa funció. Aquesta disfunció, aquesta duplicitat, s'ha manifestat de forma especialment grossera en alguns departaments: quin sentit tenien dues conselleries de Medi Ambient? quin, la convivència de direccions generals de Cultura, consorcis de difusió de la llengua i instituts de promoció de la cultura?

Ara s'anuncia la desaparició de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Des de Cultura, el Govern manté com a congelat el futur del COFUC. És prou evident que les funcions de l'IEB podrien dur-se endavant des de la direcció general de Cultura, senzillament; i que les del COFUC són assumibles per Política Lingüística. O a l'inrevés: potser seria més lògica la desaparició de les dues direccions generals de la conselleria d'Educació i Cultura, i que de les edicions de llibres i el cursos de català continuassin tenint-ne cura les entitats que han demostrat que ho saben fer bé, especialment en el cas del COFUC.

Des de la seva mateixa refundació, per part del govern Matas, vaig mantenir que l'Institut d'Estudis Baleàrics havia estat instrumentalitzat en contra del projecte conjunt d'Institut Ramon Llull, que tant havia molestat els dirigents conservadors, que havien obtingut la complicitat –explicable només des de l'espanyolisme cultural– dels socialistes catalans per trencar-ne els llaços. La recuperació de l'IRL per part del nou govern progressista balear deixava, clar, en una posició inestable l'IEB, navegant en un mar d'indefinicions que només des de fa poc temps ençà començava a aclarir. I ara se'l carreguen.

El que resulta certament lamentable és que l'Institut d'Estudis Balears no desapareix perquè no hagi fet una bona feina, que en general sí l'ha feta; no desapareix perquè sigui prescindible, que ho és atesa la convivència amb el Ramon Llull; ni tan sols ens podem creure que desapareix perquè suposi un estalvi significatiu, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros. L'Institut d'Estudis Baleàrics desapareix perquè en el repartiment de càrrecs posterior al pacte de govern del 2007 la seva direcció va correspondre a UM. Desapareguda UM com a soci de govern, no cal mantenir-ne els compromisos.

Què passarà amb les persones que han sostingut la seva tasca aquests darrers quasi dos anys? No és, sens dubte, una prioritat de l'executiu socialista. El president de l'IEB és home de recursos, de carrera i trajectòria com per no preocupar-se de la seva situació. No sé si els càrrecs intermedis i el personal laboral poden dir el mateix. En qualsevol cas, serien víctimes col·laterals d'una crisi de govern falsa, però que posa moltes coses, molts organismes, molts càrrecs en el seu lloc: el no-res.