20 d'Abril de 2010

Cent-noranta mil euros per no “discriminar” l'escola privada

A Palma hi ha només tres col·legis privats, segons les dades oficials de la conselleria d'Educació. Estam parlant, idò, d'un col·lectiu d'estudiants més aviat reduït si el comparam amb els de l'alumnat de l'ensenyament públic (sobretot, en el cas d'incloure els centres concertats), i que té accés a una educació diferenciada que respon, exclusivament, a la voluntat de les famílies.

L'ensenyament públic està a l'abast de tota la població escolar: amb els seus problemes, els seus inconvenients, les seves mancances..., però també amb el seu tarannà igualitari, democràtic, que no fa distincions entre l'extracció social i l'estatus econòmic dels al·lots. No és, per tant, cap disbarat donar per fet que els estudiants dels centres privats ho són perquè els seus pares han triat aquesta opció, ja sigui per motius ideològics i/o religiosos, bé per unes suposades característiques diferencials; per tant, sembla lògic pensar que els costos afegits d'aquesta diferència respecte de l'ensenyança pública no l'hagin de pagar el conjunt dels ciutadans, sinó que que en volen gaudir.

Però hi ha gent que no pensa així. O potser, senzillament, fa servir la dualitat públic/privat per justificar altres interessos inconfesables. El Partit Popular té una especial predilecció per intentar amagar la seva permanent tendència a preservar els privilegis de classe en cíniques apel·lacions al dret dels pares a triar, a la igualtat per a tothom... Us pot entrar dins el cap que els alumnes del Lluís Vives, de San Cayetano... i no diguem els dels centres de l'Opus oberts al Parc Bit, estan discriminats respecte dels instituts públics, de col·legis com els de Son Gotleu, La Vileta, Son Rapinya o de qualsevol altre barri de Palma, només perquè no tenen les mateixes subvencions a l'hora de comprar els llibres de text? Doncs, el PP vol jugar aquestes cartes; això sí, amb el suport d'UM, que en aquests assumptes la dreta és igual per tot arreu.

Els dos partits van aconseguir ja, en un ple anterior, aprovar una iniciativa tendent a solventar aqueixa “discriminació”. Però des d'un primer moment va quedar clar que no hi havia diners per ampliar les subvencions previstes. En aquest punt, el PP ha vist el cel obert per aconseguir un doble objectiu -no m'estranyaria que fos la finalitat des d'un primer moment- i ara proposarà una modificació de crèdit, per tal d'obtenir el finançament dels col·legis públics 190.000 euros-de les partides destinades anormalització lingüística. Posats a fer,una alegria per a Delgado i tota la catèrvola anticatalanista que presideix el renovador José Ramón Bauzá.

Unió Mallorquina, en canvi, es trobarà amb una papereta mala de resoldre. Per coherència, si és que recorden que vol dir aquesta paraula, haurien de donar suport a la proposta conservadora, mantenint el seu anterior vot. Pero detreure 190.000 euros de difusió del català per repartir-los entre tres escoles privades, no s'adiu massa amb les seves proclames nacionalistes. I encara que som molts els que mai no les hem cregudes sinceres, UM no es pot permetre seguir espanyant la seva imatge, la que fins ara l'ha mantinguda com a força necessària per governar. Amb qui sigui, però governar.

Mentre tant, a Inca, un ciutada ha estat discriminat, maltractat i menyspreat, en un centre sanitari públic, perquè va tenir la barra de dirigir-se en català a una metgessa que es va negar a entendre'l i a atendre'l. Cal suposar que en el lliure exercici de menystenir la llengua pròpia del país que l'ha acollida i li ha donat feina; que no se digui que el castellà està perseguit per uns dictadors catalanoparlants que imposen per la força el seu idioma.