25 de Gener de 2010

A Cort se li acaben les excuses a Sa Feixina

A l'Ajuntament de Palma cada cop li queden menys excuses –arguments no n'ha tingut mai– per ajornar la demolició del monument que, des de Sa Feixina, recorda la proesa dels mariners rebels que van morir a bord del creuer “Baleares”.

El monòlit de Sa Feixina és, mirau-lo per on volgueu, un homenatge feixista a un fet de guerra protagonitzar per forces sedicioses que, a més d'actuar contra la legitimitat democràtica, s'havien acarnissat contra la població civil de diferents llocs del Mediterrani peninsular. El fet que un bon nombre del personal de tropa que va morir en l'enfonsament del vaixell fos mallorquí i, per tant, suposàs aleshores una tragèdia per algunes famílies, no canvia res: aquestes famílies mallorquines han tingut, si més no, un lloc on es recordava la pèrdua dels seus parents; res a veure amb tants centenars de ciutadans que encara avui no saben on són les despulles dels pares, germans, padrins... repressaliats per fer costat a la legalitat republicana.

Tampoc no serveix l'argument sentimental de que fou erigit per subscripció popular: a Mallorca hi ha encara testimonis vius de com feia Falange les seves col·lectes voluntàries. Voleu, en qualsevol cas, testimoni més clar de la condició feixista del monument que la voluntat del dictador Francisco Franco de voler-lo inaugurar personalment?

L'argument que vol situar el monòlit de Sa Feixina en el mateix nivell que la Seu o el castell de Bellver, com a “monuments dogmàtics”, és tan vergonyós –a més de ridícul– que no mereix més comentari que un lament perquè entre els que se'n serveixin hi figurin entitats com ARCA, l'Arqueològica Lul·liana o, entre d'altres, la Cambra de Comerç... Trob que molts dels seus respectius associats no es mereixen veure's en el mateix paner on hi ha la Plataforma Cívica en Defensa de la Lengua Balear, la Real Hermandad de Veteranos de las Fuerzas Armadas y de la Guardia Civil o les associacions de veïns i de comerciants dels barris de Palma on es preserven, ben emmidonades i camforades, les essències de la botifarroneria ciutadana.

L'única possibilitat de passar-se pel forro l'anomenada Llei de la Memòria Històrica –actitud que no és exclusiva de Palma, pel que fa a l'actuació de l'Administració socialista– era, doncs, l'excepció que contempla el propi text legislatiu, respecte del valor artístic o patrimonial del monument. Aquesta condició és que, ara mateix, ha descartat un estudi elaborat entre d'altres per qui és una de les màximes autoritats del país en matèria patrimonial.

Ja resulta tristament sorprenent que el PSM –que, en aquest cas també, està fent la feina bruta als seus socis socialistes espanyols– s'hagi d'acollir a l'excepció, atès que aquest afer hauria d'estar resolt fa anys, no per imperatiu legal, sinó per decència política, per dignitat democràtica..., que sempre ha estat un tret definitori del partit nacionalista mallorquí, però que en els darrers mesos sembla haver oblidat o, si més no, estotjat en el calaix d'allò que ara no toca, perquè no és políticament correcte.

Només ens resta veure com posen fil a l'agulla i de quina manera se'n surten. Perquè d'arguments, senzillament, no els en resten.