20 d'Abril del 2010
A Palma hi ha només tres col·legis privats, segons les dades oficials de la conselleria d'Educació. Estam parlant, idò, d'un col·lectiu d'estudiants més aviat reduït si el comparam amb els de l'alumnat de l'ensenyament públic (sobretot, en el cas d'incloure els centres concertats), i que té accés a una educació diferenciada que respon, exclusivament, a la voluntat de les famílies.
L'ensenyament públic està a l'abast de tota la població escolar: amb els seus problemes, els seus inconvenients, les seves mancances..., però també amb el seu tarannà igualitari, democràtic, que no fa distincions entre l'extracció social i l'estatus econòmic dels al·lots. No és, per tant, cap disbarat donar per fet que els estudiants dels centres privats ho són perquè els seus pares han triat aquesta opció, ja sigui...
Continuar llegint...
14 d'Abril del 2010
La diferència entre el periodisme i la literatura rau en que
“el periodisme és il·legible i la literatura no se llegeix”. Això era el que pensava o si més no escrivia l'irrepetible Oscar Wilde. Ho va deixar publicat a la seva obra
La importància de no fer res, que constituïa la primera part de l'assaig
El crític com a artista. Era l'any 1890, Wilde ja podia presentar una brillant carrera literària, i tampoc no trob que la sentència hagi perdut massa vigència.
El llenguatge àcid de Wilde, aquell que escandalitzava la benestant societat britànica de finals del XIX, ha estat ara recuperat en una edició espanyola que acaba de llançar al mercat una interessant editorial castellana, Rey Lear, en la seva acurada col·lecció de
Breviarios. La traducció de Lorenzo F. Diaz ens acosta a un llibre mordaç,...
Continuar llegint...
08 d'Abril del 2010
Ara que ja sabem que l'ex-president Jaume Matas, si no té un dineral –que és el que molts creiem–, sí té almenys recursos per obtenir tres milions d'euros i posar-los damunt la taula del jutge Castro, potser és el moment per recuperar el text de l'acte de mesures cautelar dictades pel magistrat del jutjat núm. 3 d'Instrucció dels de Palma, una peça d'oratòria jurídica impecable pels qui no sabem brot de terminologia jurídica. Mirau si deu ser apreciable el text judicial, que tot d'una s'han aixecat veus irades contra el magistrat, des del Partit Popular per suposat, però també des de la catèrvola més conservadora de la magistratura, que ja parla d'empaperar José Castro.
Acostumats a topar-nos amb aqueixos veritables vademècums de mots que cap persona comuna els entén ni de cap ni de coa, s'explica la nostra...
Continuar llegint...
30 de Març del 2010
Fa un parell de nits que he començat
Egosurfing, la segona novel·la de Llucia Ramis, per la qual ha obtingut el Premi Josep Pla d'enguany. Només n'he llegit encara una vintena de planes. Estic passant una altra temporada d'escassa dedicació a la lectura. Només una estona els vespres, abans de colgar-me. Mai dins el llit, que sempre m'hi guanya la son. Hi ha molta gent que sempre té un llibre a punt damunt el comodí; alguns fins i tot el llegeixen. Jo no: el meu llibre acostuma ser a la cambra de bany, damunt un moblet que hi he posat just al costat de la tassa del vàter.
Però no era d'
Egosurfing que volia escriure avui. Volia escriure sobre un llibre, contar la història d'un llibre que ha estat el responsable que la novel·la de Ramis m'hagi hagut d'esperar exactament un mes, d'ençà del dia que la vaig comprar a la Setmana del Llibre en Català. Duu una...
Continuar llegint...
23 de Març del 2010
Dilluns, 22 (23:00h) Costa de començar a escriure un article hores abans que
Jaume Matas hagi de comparèixer davant el jutge
Castro, i no poder parlar-ne. Em vaig fer la promesa, emperò, fa un parell de setmanes de no opinar sobre matèries polítiques de curta volada. Potser serà millor que recuperi una història que se'm va quedar dins la butxaca, com és ara que
Joan Arrom hagi deixat la gerència del Teatre Principal de Palma. Una mala notícia.
És una mala notícia, la miris per on la miris, que no ha rebut el tractament mediàtic que es mereixia, possiblement ofegada per l'allau d'informació política i judicial, però també per la exagerada modèstia i discreció de l'exdirector del teatre, que alguns només el coneixíem físicament de veure'l entre el...
Continuar llegint...
15 de Març del 2010
Jo no sé tu, amic lector, però a un servidor l'avorreix molt haver d'escriure per enèsima vegada que el català és llengua oficial de les Illes Balears, a més d'ésser-ne l'única pròpia; haver d'insistir que l'existència, pervivència, defensa i enfortiment de les variants dialectals de qualsevol idioma, també del català –que en res es diferencia genèricament dels altres–, no només no trenca la unitat idiomàtica sinó que enriqueix el parlar dels ciutadans que tenen la sort de ser-ne usuaris. Això ja va restar prou aclarit per a molts de nosaltres fa gairebé quaranta anys, després que aquell personatge que es feina dir Pep Gonella fóra dialècticament apallissat per diferents mestres de la llengua, especialment per qui n'era el primer i més principal, el vell Moll, don Francesc de Borja.
...
Continuar llegint...
09 de Març del 2010
Divendres passat s'estrenà als cines de Palma la tercera part de Mil·lenium, pel·lícula basada en la també tercera novel·la de Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire s'ha estrenat en català en algunes sales de la Catalunya central; un servidor, sant innocent, em vaig treure els ulls mirant i remirant la cartellera a diferents diaris locals, cercant la sala, no n'esperava més d'una, on es projectava el film. Ni això, a Palma només han estrenat, a quatre sales, La reina en el palacio de las corrientes de aire.
Jo suposo que no és que els catalans continentals siguin més llestos ni més guapos que els illencs. Deu ser, senzillament, una qüestió d'estadi, de nivell... de consciència nacional, clar. Però...
Continuar llegint...
03 de Març del 2010
Dissabte passat, l'escriptora Llucia Ramis ho explicitava des d'una perspectiva personal: “Per mi que enyoraré na Maria Antònia Munar; tota la meva vida l'he passada amb ella”. Llucia Ramis té 32 anys. Un servidor en tenia 21 quan vaig conèixer la ja expresidenta del Parlament: ella no en tenia molts més i aspirava a ser la primera batlessa de Costitx a la transició. L'anècdota sempre arriba a la categoria: que una persona amb una trajectòria semblant, que ha estat la primera regidora del seu poble fins que ha volgut; que va ser consellera de Cultura amb en Cañellas i li va aguantar un envit a vida o mort (política); que era l'única diputada que s'havia mantingut a totes les legislatures del Parlament balear; que va convertir el Consell de Mallorca en un govern insular de bon de veres..., hagi acabat dimitint i retirant-se –si més no, momentàniament– de la...
Continuar llegint...
23 de Febrer del 2010
Si el congrés del mes de juny no hi posa remei, el PSM haurà pres aquest passat cap de setmana una de les decisions més irresponsables dels seus darrers anys. El Partit Socialista de Mallorca, tot fatxenda, ha llençat per la borda el projecte de Bloc per Mallorca, a més de fer malbé anys d'esforços (Progressistes, Unitat...), no sempre reeixits però reals, per constituir un front electoral relativament nacional, i en tot cas útil per barrar el pas a la dreta –el PP no és altra cosa, com demostra cada dia més– i, pel camí, posar en el seu lloc un Partit Socialista espanyol que, en cas d'obtenir majoria, seria tant demolidor com aquella.
El PSM vol arribar a les properes eleccions locals, les de 2011 (si Antic tingués el coratge d'avançar-les, els agafaria amb el pas canviat), a bord d'una nau en la què s'haurien embarcats tots els nacionalistes que en...
Continuar llegint...
17 de Febrer del 2010
Estic de dol. I em dol la pèrdua. Se m'ha mort el disc dur del MacBook Pro. He perdut, si no es produeix el miracle en un taller de reparació de maquinari, totes les imatges fetes durant gairebé dos anys, el diari personal que més o manco vaig redactant… i l'article que tenia a punt d'acabar per aquest diari. És l'únic que, realment, puc salvar, l'article, refent-lo com l'havia pensat i escrit, si fa no fa, tot i que resulta curiós com és de dificultós a vegades reconstruir aquests textos ja tancats.
Pensava, quan em vagi posar a escriure'l, que les notícies sovint ens sobrepassen a tots, els protagonistes, els testimonis, els comentaristes. La notícia d'una crisi de govern, la decisió d'un president de fer fora tots els militants d'un mateix partit, té prou consistència com per esborrar els altres possibles esdeveniment...
Continuar llegint...
