30 de Març del 2010
Fa un parell de nits que he començat
Egosurfing, la segona novel·la de Llucia Ramis, per la qual ha obtingut el Premi Josep Pla d'enguany. Només n'he llegit encara una vintena de planes. Estic passant una altra temporada d'escassa dedicació a la lectura. Només una estona els vespres, abans de colgar-me. Mai dins el llit, que sempre m'hi guanya la son. Hi ha molta gent que sempre té un llibre a punt damunt el comodí; alguns fins i tot el llegeixen. Jo no: el meu llibre acostuma ser a la cambra de bany, damunt un moblet que hi he posat just al costat de la tassa del vàter.
Però no era d'
Egosurfing que volia escriure avui. Volia escriure sobre un llibre, contar la història d'un llibre que ha estat el responsable que la novel·la de Ramis m'hagi hagut d'esperar exactament un mes, d'ençà del dia que la vaig comprar a la Setmana del Llibre en Català. Duu una...
Continuar llegint...
23 de Març del 2010
Dilluns, 22 (23:00h) Costa de començar a escriure un article hores abans que
Jaume Matas hagi de comparèixer davant el jutge
Castro, i no poder parlar-ne. Em vaig fer la promesa, emperò, fa un parell de setmanes de no opinar sobre matèries polítiques de curta volada. Potser serà millor que recuperi una història que se'm va quedar dins la butxaca, com és ara que
Joan Arrom hagi deixat la gerència del Teatre Principal de Palma. Una mala notícia.
És una mala notícia, la miris per on la miris, que no ha rebut el tractament mediàtic que es mereixia, possiblement ofegada per l'allau d'informació política i judicial, però també per la exagerada modèstia i discreció de l'exdirector del teatre, que alguns només el coneixíem físicament de veure'l entre el...
Continuar llegint...
15 de Març del 2010
Jo no sé tu, amic lector, però a un servidor l'avorreix molt haver d'escriure per enèsima vegada que el català és llengua oficial de les Illes Balears, a més d'ésser-ne l'única pròpia; haver d'insistir que l'existència, pervivència, defensa i enfortiment de les variants dialectals de qualsevol idioma, també del català –que en res es diferencia genèricament dels altres–, no només no trenca la unitat idiomàtica sinó que enriqueix el parlar dels ciutadans que tenen la sort de ser-ne usuaris. Això ja va restar prou aclarit per a molts de nosaltres fa gairebé quaranta anys, després que aquell personatge que es feina dir Pep Gonella fóra dialècticament apallissat per diferents mestres de la llengua, especialment per qui n'era el primer i més principal, el vell Moll, don Francesc de Borja.
...
Continuar llegint...
09 de Març del 2010
Divendres passat s'estrenà als cines de Palma la tercera part de Mil·lenium, pel·lícula basada en la també tercera novel·la de Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire s'ha estrenat en català en algunes sales de la Catalunya central; un servidor, sant innocent, em vaig treure els ulls mirant i remirant la cartellera a diferents diaris locals, cercant la sala, no n'esperava més d'una, on es projectava el film. Ni això, a Palma només han estrenat, a quatre sales, La reina en el palacio de las corrientes de aire.
Jo suposo que no és que els catalans continentals siguin més llestos ni més guapos que els illencs. Deu ser, senzillament, una qüestió d'estadi, de nivell... de consciència nacional, clar. Però...
Continuar llegint...
03 de Març del 2010
Dissabte passat, l'escriptora Llucia Ramis ho explicitava des d'una perspectiva personal: “Per mi que enyoraré na Maria Antònia Munar; tota la meva vida l'he passada amb ella”. Llucia Ramis té 32 anys. Un servidor en tenia 21 quan vaig conèixer la ja expresidenta del Parlament: ella no en tenia molts més i aspirava a ser la primera batlessa de Costitx a la transició. L'anècdota sempre arriba a la categoria: que una persona amb una trajectòria semblant, que ha estat la primera regidora del seu poble fins que ha volgut; que va ser consellera de Cultura amb en Cañellas i li va aguantar un envit a vida o mort (política); que era l'única diputada que s'havia mantingut a totes les legislatures del Parlament balear; que va convertir el Consell de Mallorca en un govern insular de bon de veres..., hagi acabat dimitint i retirant-se –si més no, momentàniament– de la...
Continuar llegint...
