23 de Febrer del 2010

La fatxenderia del PSM potser li passarà factura

Si el congrés del mes de juny no hi posa remei, el PSM haurà pres aquest passat cap de setmana una de les decisions més irresponsables dels seus darrers anys. El Partit Socialista de Mallorca, tot fatxenda, ha llençat per la borda el projecte de Bloc per Mallorca, a més de fer malbé anys d'esforços (Progressistes, Unitat...), no sempre reeixits però reals, per constituir un front electoral relativament nacional, i en tot cas útil per barrar el pas a la dreta –el PP no és altra cosa, com demostra cada dia més– i, pel camí, posar en el seu lloc un Partit Socialista espanyol que, en cas d'obtenir majoria, seria tant demolidor com aquella.

El PSM vol arribar a les properes eleccions locals, les de 2011 (si Antic tingués el coratge d'avançar-les, els agafaria amb el pas canviat), a bord d'una nau en la què s'haurien embarcats tots els nacionalistes que en...

Continuar llegint...

17 de Febrer del 2010

La reivindicació europea d'en Berto Moragues

Estic de dol. I em dol la pèrdua. Se m'ha mort el disc dur del MacBook Pro. He perdut, si no es produeix el miracle en un taller de reparació de maquinari, totes les imatges fetes durant gairebé dos anys, el diari personal que més o manco vaig redactant… i l'article que tenia a punt d'acabar per aquest diari. És l'únic que, realment, puc salvar, l'article, refent-lo com l'havia pensat i escrit, si fa no fa, tot i que resulta curiós com és de dificultós a vegades reconstruir aquests textos ja tancats.    

Pensava, quan em vagi posar a escriure'l, que les notícies sovint ens sobrepassen a tots, els protagonistes, els testimonis, els comentaristes. La notícia d'una crisi de govern, la decisió d'un president de fer fora tots els militants d'un mateix partit, té prou consistència com per esborrar els altres possibles esdeveniment...

Continuar llegint...

08 de Febrer del 2010

Els danys col·laterals d'una falsa crisi de govern

La conseqüència primera de la forçosa remodelació del govern Antich ha estat una dràstica reducció de direccions generals i d'empreses públiques, atesa la desaparició de dues conselleries, fins arribar a gairebé el cinquanta per cent de càrrecs. Aquesta decisió, que té una primera lectura en positiu atesa la situació de crisis general en què estam instal·lats tots plegats, es pot interpretar com a constatació del malbaratament que ha regnat fins ara, el convenciment que els llocs i els càrrecs s'havien creat per col·locar les quotes de cada partit: expulsat el partit, es suprimeixen les conselleries, desapareixen direccions i empreses... i tot funciona igual.

El fet que el procés de transferència de competències del Govern als Consells insulars sigui confús fins a límits inextricables pot explicar, no justificar,...

Continuar llegint...

01 de Febrer del 2010

El meu carrer ja no és el meu carrer

Jo vaig néixer al Camp Redó; gairebé en el límit nord del que coneixíem estrictament com a Camp Redó, bordejant la frontera amb Corea, les vivendes del Generalísimo, que ja aleshores eren per a nosaltres una espècie de territori comanxe. El límit sud el teníem situat en els edificis modernistes de l'Escorxador (jo me'n vaig anar del barri sense saber què era el modernisme, sense saber que existia quelcom que era conegut com a tal).

Vaig viure fins als catorze anys al domicili familiar, on mon pare va viure abans de casar-se i on es va instal·lar amb ma mare, juntament amb la meva padrina Margalida, viuda del padrí Pep des de poc abans de les noces. Era el carrer Alférez Oleza Gual, nombre 72, una planta baixa que feixa xamfrà amb el del Teniente Escandell. Avui, més de cinquanta anys després, he llegit que el carrer on vaig...

Continuar llegint...