25 de Gener del 2010

A Cort se li acaben les excuses a Sa Feixina

A l'Ajuntament de Palma cada cop li queden menys excuses –arguments no n'ha tingut mai– per ajornar la demolició del monument que, des de Sa Feixina, recorda la proesa dels mariners rebels que van morir a bord del creuer “Baleares”.

El monòlit de Sa Feixina és, mirau-lo per on volgueu, un homenatge feixista a un fet de guerra protagonitzar per forces sedicioses que, a més d'actuar contra la legitimitat democràtica, s'havien acarnissat contra la població civil de diferents llocs del Mediterrani peninsular. El fet que un bon nombre del personal de tropa que va morir en l'enfonsament del vaixell fos mallorquí i, per tant, suposàs aleshores una tragèdia per algunes famílies, no canvia res: aquestes famílies mallorquines han tingut, si més no, un lloc on es recordava la pèrdua dels seus parents; res a veure amb tants centenars de ciutadans que encara avui no...

Continuar llegint...

13 de Gener del 2010

Si no tens TDT...

El passat dilluns també va ser un dia històric per un servidor. És curiós amb quina facilitat convertim en història les fites més comunes, més vulgars..., pel simple fet que ens afecten personalment. Des del dia 11 de gener de 2010, estic sense televisió. Aparells sí, a casa n'hi ha dos, però només s'hi veu una brusca persistent o un retol que m'adverteix que el canal corresponent ja no es veu i que puc seguir, emperò, la programació per la TDT. El fet és que servidor, per raons personals que res tenen a veure en aquesta ocasió amb la meva habitual deixadesa pels afers domèstics, no me n'he preocupat ni d'antenes, ni de decodificadors..., i així, dilluns a vespre vaig haver d'optar per veure en vídeo Public enemies, amb un Johnny Deep post Jack Sparrow aficat en la pell de John Dillinger. Sense publicitat, com si fos La 1 de TVE.
  ...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2010

Què li passa al PSM amb Sa Feixina?

Aquestes festes he tingut ocasió de mantenir més de dues, i més de tres, converses entorn al fet religiós que envolta moltes de les tradicions culturals més arrelades al nostre país. Sempre he defensat que Nadal, els Reis, la Sibil·la, el betlem... no es poden considerar –si més no, no només– manfiestacions religioses, sinó que fan part fonamental del nostre costumari popular, que personalment trob que hem de procurar mantenir, amb total indiferència respecte de qualsevol creença. És com quan dones el molts d'anys a algú el dia del seu sant: no estàs retent homenatge a cap sant ni a cap marededéu, sinó festejant l'onomàstica del familiar, amic, conegut o saludat...
    

Certament, hi ha fets, situacions, símbols en definitiva, que es veuen modificats amb el temps i que allò que representaven en...

Continuar llegint...