28 de Novembre del 2009

El vot de la dignitat

En aquest país nostre, les campanyes electorals duren el que duren per tot arreu, si fa no fa. En canvi, aquest curiós període no reglat que hem convingut en anomenar precampanya aquí comença l'endemà de les eleccions. Com a València les falles. Això suposa sovint que aquelles persones que resulten elegides per governar tenen poc temps per fer-ho: encara no s'han assegut a la cadira i, en comptes de posar-se a gestionar, a administrar, comencen a pensar com han de fer-ho per conservar-la. La cadira, vull dir.

La situació esdevé encara més complexa si, a l'hora de governar i també de mantenir-se a la trona, s'ha de conservar en equilibri tot el bastiment que sosté un govern de coalició. En aqueixa circumstància és bo de fer que l'administrador públic deixi sovint de banda les seves obligacions de gestió i s'aboqui al sosteniment del partit...

Continuar llegint...

19 de Novembre del 2009

Unes mil paraules, no arriben, sobre la imatge

 

© Sebastià Llompart, Primer Premi Fotoperiodisme 2009

 

Una imatge val més que mil paraules. Mai no s'ha escrit cap comentari sobre fotografia sense recórrer a la tòpica frase. Jo mateix la faig servir, encara que sigui només per dir que no hi estic d'acord, que mai no hi he estat d'acord. Mil paraules són prou paraules per dir moltes coses; ben sovint, cap imatge pot dir més del que diuen les mil paraules. A canvi, la immensa majoria d'imatges ho diuen tot sense cap paraula; de fet, qualsevol paraula és sobrera.

La imatge i la paraula són dues eines de comunicació, d'expressió –a vegades artística–, ni millors ni pitjors una que l'altra, senzillament diferents. Aquesta relació, sovint...

Continuar llegint...

16 de Novembre del 2009

El català fa nosa i una mica de por, ja

El català fa nosa. Si més no, als espanyols els molesta el paper que pot arribar a jugar la llengua catalana en un context europeu. Els espanyols –qualsevol generalització és sempre injusta, però d'alguna manera ens hi hem de referir– són ultra-nacionalistes, però no beneits; i ja se n'han adonat que, deixant de banda les diferències demogràfiques, el català ben bé els pot fer la guitza en el concert de les nacions europees, i que és una llengua que pot estar al nivell de l'espanyol per prestigi, social però també intel·lectual, per utilitat i funcionalitat... i, és clar, per voluntat política d'un poble que sap quin és el seu idioma propi.

Potser en aquesta por irracional rauen bona part de les motivacions que tenen els espanyols per procurar arraconar, sempre que poden, el català. I així s'expliquen situacions absurdes...

Continuar llegint...

09 de Novembre del 2009

De patrimoni, molt parlar-ne...

 

PATRIMONI m.: cast. patrimonio.

|| 1. Béns que s'hereten o passen de pares a fills; béns que posseeix algú com a propietat privada. Dels tres fills féu hereu la hu de ço que havia en Alemanya de son patrimoni, Muntaner Cròn., c. 32. Quan a l'aministració de nostre patrimoni, Ordin. Palat. 10. Lurs...

Continuar llegint...

01 de Novembre del 2009

Interessa a algú, emperò, la cultura?

Palma, divendres, 30 d'octubre de 2009. El Cafè Niza ha tancat definitivament les portes. Els clients habituals hauran de cercar un nou cau; s'han acabat els tallats devora la finestra, contemplant el trànsit de les avingudes, just davant el que havia estat Cine Avenida, avui hotel urbà d'alt stànding, la tertúlia taurina, la xocolata amb xurros...

El Cafè Niza ha tancat aquest divendres, com abans ho havien fet el Triquet o el Moka, com molt abans ho havien fet el Formentor o el Miami, o el Joe's a Gomila. La desaparició d'aquests emblemàtics establiments sol ésser conseqüència dels canvis en el mercat, però també sovintegen la desgana dels propietaris i la inassistència de les autoritats competents.
    

Clar que...

Continuar llegint...