20 de Maig del 2010
A qualsevol que expliqui que un ciutadà pot ser agredit, insultat, detingut, denunciat, jutjat i multat pel simple i únic fet de parlar la seva llengua, de dirigir-se en la seva llengua a... uns representants de les forces d'ordre. I això és així a qualsevol lloc del món, segurament; bé, no a qualsevol lloc: això pot passar, de fet passa, a Mallorca i amb massa freqüència. Qui diu Mallorca, diu qualsevol altre indret on el català tengui la consideració de llengua oficial; suposo que també es donen casos als altres països que avui fan part de l'Estat espanyol i tenen llengües pròpies oficials diferents de l'espanyol.
El fet que un ciutadà catalanoparlant pugui passar-s'ho malament pel fet de voler parlar la seva llengua és lamentable; que els responsables del seu mal tràngol siguin agents de l'autoritat, és inacceptable; que els responsables...
Continuar llegint...
13 de Maig del 2010
Aquest passat cap de setmana ha estat remogut, en els ambients de les xarxes socials i, concretament, del Facebook. Ben segur que no ha estat la primera vegada ni, malauradament, serà la darrera, però alguns han tingut coneixement per primera vegada que a Facebook també s'exerceix un determinat tipus de censura. En diuen deshabilitació (
delete) i, en definitiva, consisteix en tancar-te la pàgina: així, sense manies, un bon dia et trobes sense FB. Aquesta vegada ha tengut una especial repercussió perquè la víctima ha estat una persona molt popular a la xarxa, l'Alba Prat.
Alba Prat viu actualment a Xile, a Valparaiso. Té vint i pocs anys i és catalana. Molt catalana, si és aplicable el quantitatiu. En tot cas, és independentista i aquesta és una de les vessants més notables de la seva pàgina: és activista, és propagandista i està...
Continuar llegint...
06 de Maig del 2010
Aquesta setmana va de batalletes, en el sentit més pejoratiu que conegueu del mot. Sortim a sessió doble diària de sèrie B; tot esperant el gran drama, o si més no una bona mostra d'alta comèdia, no passam de carrinclones pel·lícules de complement...
El primer intent no va arribar ni a batalla, segons que vérem dissabte passat. La santa aliança contra Aina Calvo semblava a punt, després de setmanes i setmanes de les falleres amonestacions de Rodríguez i les histèriques potadetes de na Cerdó, però els grans capitans feren anques enrere per raons que intentaren explicar però que gairebé ningú no s'ha cregut. A hores d'ara proven de fer-nos combregar amb roda de molí i que ens creiem que els seus desencontres neixen d'un major o menor compliment de les polítiques lingüístiques en favor del català. La...
Continuar llegint...
28 d'Abril del 2010
A hores d'ara, suposo que queda clar que només recomano alguns llibres que realment em vénen de gust, llibres que sé positivament que llegiré perquè són els que m'entretenen, els que em fan viatjar a llocs que mai no coneixeré, que em situen en escenaris impossibles. Llibres, en suma, que expliquen coses que passen. Per això mai no recomano poesia. Bono, tret de la dels amics i amigues que s'hi entretenen, i als que sé que no els agrada que escrigui això, ja em perdonareu. Per sortir-ne aviat, doncs, una sola proposta lírica, escrita per un company que em va deixar de pedra quan vaig saber que n'escrivia: Llobades per a muts, de Joan Miquel Chacón. Un home que té el coratge d'obrir un poemari amb els versos presents dels enyorats Pep Llompart i Damià Huguet, no pot ser un mal poeta.
Au, ja està. Ja he complit i podem anar per...
Continuar llegint...
26 d'Abril del 2010
En arribar el dia de Sant Jordi, tenc per costum sortir a fer una volta pel centre de Palma, a pasturar per les paradetes, veure quins llibres hi ha i, sobretot, quins semblen sobreeixir. I no comprar-ne mai cap ni un. Per les mateixes cinc-centes, I perquè ni és feina meva ni sóc qui per fer-ho, me'n guardaré com d'escaldar-me de repartir consells i recomanacions, més enllà d'un genèric procurau llegir, que no sé si fa tornar guapos, però entretén... i alguna cosa s'aprén sempre.
Ara que ja ha passat Sant Jordi, emperò, sí em ve de gust fer-vos cinc cèntims del que hi vaig trobar, d'allò que m'hauria comprat i que, segurament, acabaré comprant. I si no ho explicau a ningú, us faré avinent que podria servir-vos per a la Setmana del Llibre que si no hi ha res de nou està a punt de pastora mia.
...
Continuar llegint...
20 d'Abril del 2010
A Palma hi ha només tres col·legis privats, segons les dades oficials de la conselleria d'Educació. Estam parlant, idò, d'un col·lectiu d'estudiants més aviat reduït si el comparam amb els de l'alumnat de l'ensenyament públic (sobretot, en el cas d'incloure els centres concertats), i que té accés a una educació diferenciada que respon, exclusivament, a la voluntat de les famílies.
L'ensenyament públic està a l'abast de tota la població escolar: amb els seus problemes, els seus inconvenients, les seves mancances..., però també amb el seu tarannà igualitari, democràtic, que no fa distincions entre l'extracció social i l'estatus econòmic dels al·lots. No és, per tant, cap disbarat donar per fet que els estudiants dels centres privats ho són perquè els seus pares han triat aquesta opció, ja sigui...
Continuar llegint...
14 d'Abril del 2010
La diferència entre el periodisme i la literatura rau en que
“el periodisme és il·legible i la literatura no se llegeix”. Això era el que pensava o si més no escrivia l'irrepetible Oscar Wilde. Ho va deixar publicat a la seva obra
La importància de no fer res, que constituïa la primera part de l'assaig
El crític com a artista. Era l'any 1890, Wilde ja podia presentar una brillant carrera literària, i tampoc no trob que la sentència hagi perdut massa vigència.
El llenguatge àcid de Wilde, aquell que escandalitzava la benestant societat britànica de finals del XIX, ha estat ara recuperat en una edició espanyola que acaba de llançar al mercat una interessant editorial castellana, Rey Lear, en la seva acurada col·lecció de
Breviarios. La traducció de Lorenzo F. Diaz ens acosta a un llibre mordaç,...
Continuar llegint...
08 d'Abril del 2010
Ara que ja sabem que l'ex-president Jaume Matas, si no té un dineral –que és el que molts creiem–, sí té almenys recursos per obtenir tres milions d'euros i posar-los damunt la taula del jutge Castro, potser és el moment per recuperar el text de l'acte de mesures cautelar dictades pel magistrat del jutjat núm. 3 d'Instrucció dels de Palma, una peça d'oratòria jurídica impecable pels qui no sabem brot de terminologia jurídica. Mirau si deu ser apreciable el text judicial, que tot d'una s'han aixecat veus irades contra el magistrat, des del Partit Popular per suposat, però també des de la catèrvola més conservadora de la magistratura, que ja parla d'empaperar José Castro.
Acostumats a topar-nos amb aqueixos veritables vademècums de mots que cap persona comuna els entén ni de cap ni de coa, s'explica la nostra...
Continuar llegint...
30 de Març del 2010
Fa un parell de nits que he començat
Egosurfing, la segona novel·la de Llucia Ramis, per la qual ha obtingut el Premi Josep Pla d'enguany. Només n'he llegit encara una vintena de planes. Estic passant una altra temporada d'escassa dedicació a la lectura. Només una estona els vespres, abans de colgar-me. Mai dins el llit, que sempre m'hi guanya la son. Hi ha molta gent que sempre té un llibre a punt damunt el comodí; alguns fins i tot el llegeixen. Jo no: el meu llibre acostuma ser a la cambra de bany, damunt un moblet que hi he posat just al costat de la tassa del vàter.
Però no era d'
Egosurfing que volia escriure avui. Volia escriure sobre un llibre, contar la història d'un llibre que ha estat el responsable que la novel·la de Ramis m'hagi hagut d'esperar exactament un mes, d'ençà del dia que la vaig comprar a la Setmana del Llibre en Català. Duu una...
Continuar llegint...
23 de Març del 2010
Dilluns, 22 (23:00h) Costa de començar a escriure un article hores abans que
Jaume Matas hagi de comparèixer davant el jutge
Castro, i no poder parlar-ne. Em vaig fer la promesa, emperò, fa un parell de setmanes de no opinar sobre matèries polítiques de curta volada. Potser serà millor que recuperi una història que se'm va quedar dins la butxaca, com és ara que
Joan Arrom hagi deixat la gerència del Teatre Principal de Palma. Una mala notícia.
És una mala notícia, la miris per on la miris, que no ha rebut el tractament mediàtic que es mereixia, possiblement ofegada per l'allau d'informació política i judicial, però també per la exagerada modèstia i discreció de l'exdirector del teatre, que alguns només el coneixíem físicament de veure'l entre el...
Continuar llegint...
