09 de Setembre del 2010
Il·lma. senyora Aina Calvo Sastre
Batlessa-presidenta de l'Excel·lentíssim
Ajuntament de Palma
Molt Honorable senyora:
Començaré per demanar disculpes si us robo una mica del vostre temps, que suposo dedicat a afers més importants que els meus miserables problemes domèstics. Però és el cas que, en aquesta ocasió, el problema el m'ha creat personal que està sota la vostra jurisdicció i penso que només vos podeu intervenir per arreglar el que considero una injustícia flagrant contra la meva persona. A vos recorro, doncs, per veure si ho podreu resoldre.
Dissabte de capvespre vaig anar a recollir el meu cotxe, que el tenia aparcat al carrer de Jeroni Pou, a la barriada de Foners. És un lloc que conec prou, no de bades hi he viscut bona part de la meva vida; i el cotxe sempre, des que mon pare el va comprar fa vuit anys, ha...
Continuar llegint...
02 de Setembre del 2010
La candidatura de Palma i les Illes a ocupar la capitalitat cultural europea durant l'any 2016 no és un projecte cultural. És un programa turístic, un més dels que ens volen vendre la desestacionalització dels visitants i un turisme cultural de qualitat com a perspectiva de futur. Tot plegat, una fantasia de la qual fa anys que en sentim parlar, que mai no s'ha fet realitat i en nom de la qual (cultura, qualitat) ja s'han perpetrat alguns disbarats considerables.
Aquest programa, anomenat indistintament “Illes Balears 2016–Palma de Mallorca i les Illes Balears” o “Palma de Mallorca y las Islas Invisibles”, segons el document que fas servir, és una iniciativa particular, d'un senyor o senyors que parlen de milions d'euros com qui parlàs de patató, potser perquè compta amb que els traurà, en bona mesura, de l'erari municipal. I, ves per on, aquí és on ha...
Continuar llegint...
24 d'Agost del 2010
Una ciutadana resident a Eivissa, si més no part del temps que reparteix amb Madrid; nascuda a Barcelona tot i que això sembla avui anecdòtic; que ha tingut llocs de responsabilitat polítics a l'Ajuntament de Vila i al Consell Insular de la pitiüsa major; que actualment ocupa accidentalment un càrrec institucional que no és seu, no ha dubtat ni una engruna a l'hora d'assimilar la legitimitat democràtica de la figura del
Defensor del Pueblo espanyol a la del Parlament de Catalunya. Clar que ella és, en aquest cas, qui ocupa la plaça del
Defensor espanyol des que el titular, l'ínclit socialista Enrique Múgica, va plegar. Maria Luisa Cava de Llano, que així és diu la senyora, ha trobat que el mes d'agost era magre de feines, devia avorrir-se per Madrid –en comptes d'anar a fer top-less per la platja d'en Bossa, posem per cas– i va decidir aprofitar la encara...
Continuar llegint...
18 d'Agost del 2010
El darrer manuscrit és la primera novel·la de Bartomeu Mestre. No és el primer llibre del felanitxer, i tampoc no estic molt convençut que sigui una novel·la. Posats a dir, ni tan sols el subtítol (La lluita d'un home contra la destrucció de Mallorca) em sembla del tot precís. I així i tot, escric aquestes línies perquè el llibre, que vaig acabar de llegir ahir mateix, em sembla absolutament recomanable.
La trama novel·lesca d'El darrer manuscrit és d'allò més simple i, a més, se'ns és desvetllada quasi totalment des d'un bon principi, atès que se suposa que estam llegint el testimoni que, com a testament, ha deixat un protagonista ja finat. Ens enfrontam amb el que podríem considerar una novel·la de tesi, en la qual el que importa no és tant la història en el seus detalls, sinó el...
Continuar llegint...
12 d'Agost del 2010
Quaranta vuit hores m'he passat donant-li voltes a una idea per a l'article d'aquesta setmana. Havia d'anar sobre un edifici maleït per les males administracions públiques; bé, o tres edificis: un que havia de ser seu de la conselleria d'Educació, després oficines d'una immobiliària que el va comprar i tornar, que ha acabat essent niu de rates i refugi dels
homeless locals i ara proven de treure-se'l de sobre; l'altra, declarat Bé d'Interès Cultural, polèmic, a la façana marítima, la propietat del qual –institucional– l'està deixant fer-se malbé, a veure si cau pel seu propi pes; el tercer encara no és res més que una estructura horrorosa que dóna la benvinguda als visitants que venen des de l'aeroport, abans rebuts per la Seu, l'Almudaina, Bellver...
Avui, quan em pensava que havia encertat el camí pel comentari...
Continuar llegint...
04 d'Agost del 2010
“Malalts i malaltes avançats i avançades amb suport psicosocial. L'equip d'atenció psicosocial que desenvolupa el programa per a l'atenció integral a persones amb malalties avançades de l'Obra Social la Caixa a les Balears ha atès 460 malalts i malaltes avançats i avançades i 609 familiars d'ençà que es posà en marxa, a principi del 2009. Aquests i aquestes professionals s'integren a l'hospital Sant Joan de Déu, però, a banda de treballar en aquest centre, també ofereixen atenció psicosocial a l'Hospital General, al Joan March, a Son Dureta i a Son Llàtzer.
(...) L'Obra Social de la Caixa, mitjançant un concurs adreçat a organitzacions no lucratives, va seleccionar i formar 30 equips de suport psicosocials (EAPS), que des de gener desenvolupen el programa esmentat. Les organitzacions i fundacions que optaren al concurs estaven vinculades a...
Continuar llegint...
28 de Juliol del 2010
L'actitud generalitzada dels ciutadans enfront del fenomen que coneixem com a botilada (en espanyol, botellón; en català light/mediàtic, botellot), especialment en el cas dels veïns afectats i empresaris del món de la restauració i el negoci de l'oci, resulta d'un cinisme que voreja l'escàndol. Estam parlant de centenars, de milers de joves, majoritàriament menors d'edat, que fa un ús exagerat de les begudes alcohòliques com a vehicle d'expansió i entreteniment: sembla que hem arribat a un punt que no és pot fer festa sense prèviament engatar-se o, si més no, col·locar-se. D'això, els ciutadans benpensants en diuen un problema social, d'ordre públic, de convivència i de neteja urbana. Jo en dic un greu problema de salut pública.
“Por la convivencia en Palma no al botellón”. Aquest...
Continuar llegint...
20 de Juliol del 2010
D'un temps ençà, en el cas d'un servidor des de fa dos anys i mig, ens arriben adesiara notícies de l'estat i la situació de l'artista mallorquí Miquel Morell, absent de l'illa des de fa més d'una dècada i en la actualitat allotjat en una residència d'Albacete, pels bons oficis de la família amiga que, des de la mort de la mare, esdevingué la seva, l'única que va tenir.
Des de la meva primera infantesa, Miquel Morell va ser veí de la nostra família, al Camp Redó, el barri on vaig néixer i créixer. Jo aleshores no ho sabia. Vull dir que no sabia qui era aquell home que vivia a una casa de planta baixa, just davant el col·legi Manjón, que va ser on vaig fer els estudis primaris i el batxillerat elemental. Jo veia aquell home, ja barbat i de cabells gairebé blancs, trastejant pel jardí de ca seva; des d'un bon principi vaig tenir-ne...
Continuar llegint...
14 de Juliol del 2010
En parlar de mi, no ric, deim a ca nostra. I si del que parlam és de cèntims, manco rialles encara. Dissabte passat, el matí, vaig ser objecte d'una d'aquestes actuacions que a parer meu constitueixen, per molt legals que puguin ser, una arbitrarietat. Un controlador –un personatge al que personalment no reconec cap autoritat– em va denunciar per haver infringit un precepte de l'Ordenança Municipal de Circulació, el que sanciona passar-se del temps pel qual has pagat: 15 minuts, 60 euros.
El bulletí (sic) de denúncia que em vaig trobar enganxat presentava una sèrie de peculiaritat, que tros que si més no són una mica irregulars. Es tractava d'una “denúncia voluntària” estesa per el controlador K-001525, un senyor o senyora que respon a les inicial J.L.G. I viu al carrer Capitán (sic) Vila; que no sé jo què ens hauria d'importar als denunciats...
Continuar llegint...
05 de Juliol del 2010
La setmana passada, la Comissió de Patrimoni del Consell de Mallorca hauria d'haver aprovat l'inici de l'expedient per a declarar tot el centre històric de Palma com a Be d'Interès Cultural (BIC); la Comissió tenia damunt la taula el corresponent informe favorable de la Ponència Tècnica de Patrimoni, que l'havia aprovat dues setmanes enrere per unanimitat dels seus membres, entre els quals hi havia un representant de l'Ajuntament. Que havia passat en aquestes dues setmanes?
Tot apunta que el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, quan va tenir coneixement de l'acord de Patrimoni, va començar a moure cel i terra perquè es retiràs de l'ordre del dia de la Comissió. Ben segur que degué ser una lluita sorda la que mantingueren els responsables d'Urbanisme, amb la socialista Yolanda Garvi al front, i els de Patrimoni, departament que dirigeix la nacionalista Nanda Ramon. En definitiva,...
Continuar llegint...
1
