09 de Març del 2010

Volem cinema en català?

Divendres passat s'estrenà als cines de Palma la tercera part de Mil·lenium, pel·lícula basada en la també tercera novel·la de Stieg Larsson. La reina al palau dels corrents d'aire s'ha estrenat en català en algunes sales de la Catalunya central; un servidor, sant innocent, em vaig treure els ulls mirant i remirant la cartellera a diferents diaris locals, cercant la sala, no n'esperava més d'una, on es projectava el film. Ni això, a Palma només han estrenat, a quatre sales, La reina en el palacio de las corrientes de aire.

Jo suposo que no és que els catalans continentals siguin més llestos ni més guapos que els illencs. Deu ser, senzillament, una qüestió d'estadi, de nivell... de consciència nacional, clar. Però...

Continuar llegint...

03 de Març del 2010

Encara no toca?

Dissabte passat, l'escriptora Llucia Ramis ho explicitava des d'una perspectiva personal: “Per mi que enyoraré na Maria Antònia Munar; tota la meva vida l'he passada amb ella”. Llucia Ramis té 32 anys. Un servidor en tenia 21 quan vaig conèixer la ja expresidenta del Parlament: ella no en tenia molts més i aspirava a ser la primera batlessa de Costitx a la transició. L'anècdota sempre arriba a la categoria: que una persona amb una trajectòria semblant, que ha estat la primera regidora del seu poble fins que ha volgut; que va ser consellera de Cultura amb en Cañellas i li va aguantar un envit a vida o mort (política); que era l'única diputada que s'havia mantingut a totes les legislatures del Parlament balear; que va convertir el Consell de Mallorca en un govern insular de bon de veres..., hagi acabat dimitint i retirant-se –si més no, momentàniament– de la...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2010

La fatxenderia del PSM potser li passarà factura

Si el congrés del mes de juny no hi posa remei, el PSM haurà pres aquest passat cap de setmana una de les decisions més irresponsables dels seus darrers anys. El Partit Socialista de Mallorca, tot fatxenda, ha llençat per la borda el projecte de Bloc per Mallorca, a més de fer malbé anys d'esforços (Progressistes, Unitat...), no sempre reeixits però reals, per constituir un front electoral relativament nacional, i en tot cas útil per barrar el pas a la dreta –el PP no és altra cosa, com demostra cada dia més– i, pel camí, posar en el seu lloc un Partit Socialista espanyol que, en cas d'obtenir majoria, seria tant demolidor com aquella.

El PSM vol arribar a les properes eleccions locals, les de 2011 (si Antic tingués el coratge d'avançar-les, els agafaria amb el pas canviat), a bord d'una nau en la què s'haurien embarcats tots els nacionalistes que en...

Continuar llegint...

17 de Febrer del 2010

La reivindicació europea d'en Berto Moragues

Estic de dol. I em dol la pèrdua. Se m'ha mort el disc dur del MacBook Pro. He perdut, si no es produeix el miracle en un taller de reparació de maquinari, totes les imatges fetes durant gairebé dos anys, el diari personal que més o manco vaig redactant… i l'article que tenia a punt d'acabar per aquest diari. És l'únic que, realment, puc salvar, l'article, refent-lo com l'havia pensat i escrit, si fa no fa, tot i que resulta curiós com és de dificultós a vegades reconstruir aquests textos ja tancats.    

Pensava, quan em vagi posar a escriure'l, que les notícies sovint ens sobrepassen a tots, els protagonistes, els testimonis, els comentaristes. La notícia d'una crisi de govern, la decisió d'un president de fer fora tots els militants d'un mateix partit, té prou consistència com per esborrar els altres possibles esdeveniment...

Continuar llegint...

08 de Febrer del 2010

Els danys col·laterals d'una falsa crisi de govern

La conseqüència primera de la forçosa remodelació del govern Antich ha estat una dràstica reducció de direccions generals i d'empreses públiques, atesa la desaparició de dues conselleries, fins arribar a gairebé el cinquanta per cent de càrrecs. Aquesta decisió, que té una primera lectura en positiu atesa la situació de crisis general en què estam instal·lats tots plegats, es pot interpretar com a constatació del malbaratament que ha regnat fins ara, el convenciment que els llocs i els càrrecs s'havien creat per col·locar les quotes de cada partit: expulsat el partit, es suprimeixen les conselleries, desapareixen direccions i empreses... i tot funciona igual.

El fet que el procés de transferència de competències del Govern als Consells insulars sigui confús fins a límits inextricables pot explicar, no justificar,...

Continuar llegint...

01 de Febrer del 2010

El meu carrer ja no és el meu carrer

Jo vaig néixer al Camp Redó; gairebé en el límit nord del que coneixíem estrictament com a Camp Redó, bordejant la frontera amb Corea, les vivendes del Generalísimo, que ja aleshores eren per a nosaltres una espècie de territori comanxe. El límit sud el teníem situat en els edificis modernistes de l'Escorxador (jo me'n vaig anar del barri sense saber què era el modernisme, sense saber que existia quelcom que era conegut com a tal).

Vaig viure fins als catorze anys al domicili familiar, on mon pare va viure abans de casar-se i on es va instal·lar amb ma mare, juntament amb la meva padrina Margalida, viuda del padrí Pep des de poc abans de les noces. Era el carrer Alférez Oleza Gual, nombre 72, una planta baixa que feixa xamfrà amb el del Teniente Escandell. Avui, més de cinquanta anys després, he llegit que el carrer on vaig...

Continuar llegint...

25 de Gener del 2010

A Cort se li acaben les excuses a Sa Feixina

A l'Ajuntament de Palma cada cop li queden menys excuses –arguments no n'ha tingut mai– per ajornar la demolició del monument que, des de Sa Feixina, recorda la proesa dels mariners rebels que van morir a bord del creuer “Baleares”.

El monòlit de Sa Feixina és, mirau-lo per on volgueu, un homenatge feixista a un fet de guerra protagonitzar per forces sedicioses que, a més d'actuar contra la legitimitat democràtica, s'havien acarnissat contra la població civil de diferents llocs del Mediterrani peninsular. El fet que un bon nombre del personal de tropa que va morir en l'enfonsament del vaixell fos mallorquí i, per tant, suposàs aleshores una tragèdia per algunes famílies, no canvia res: aquestes famílies mallorquines han tingut, si més no, un lloc on es recordava la pèrdua dels seus parents; res a veure amb tants centenars de ciutadans que encara avui no...

Continuar llegint...

13 de Gener del 2010

Si no tens TDT...

El passat dilluns també va ser un dia històric per un servidor. És curiós amb quina facilitat convertim en història les fites més comunes, més vulgars..., pel simple fet que ens afecten personalment. Des del dia 11 de gener de 2010, estic sense televisió. Aparells sí, a casa n'hi ha dos, però només s'hi veu una brusca persistent o un retol que m'adverteix que el canal corresponent ja no es veu i que puc seguir, emperò, la programació per la TDT. El fet és que servidor, per raons personals que res tenen a veure en aquesta ocasió amb la meva habitual deixadesa pels afers domèstics, no me n'he preocupat ni d'antenes, ni de decodificadors..., i així, dilluns a vespre vaig haver d'optar per veure en vídeo Public enemies, amb un Johnny Deep post Jack Sparrow aficat en la pell de John Dillinger. Sense publicitat, com si fos La 1 de TVE.
  ...

Continuar llegint...

06 de Gener del 2010

Què li passa al PSM amb Sa Feixina?

Aquestes festes he tingut ocasió de mantenir més de dues, i més de tres, converses entorn al fet religiós que envolta moltes de les tradicions culturals més arrelades al nostre país. Sempre he defensat que Nadal, els Reis, la Sibil·la, el betlem... no es poden considerar –si més no, no només– manfiestacions religioses, sinó que fan part fonamental del nostre costumari popular, que personalment trob que hem de procurar mantenir, amb total indiferència respecte de qualsevol creença. És com quan dones el molts d'anys a algú el dia del seu sant: no estàs retent homenatge a cap sant ni a cap marededéu, sinó festejant l'onomàstica del familiar, amic, conegut o saludat...
    

Certament, hi ha fets, situacions, símbols en definitiva, que es veuen modificats amb el temps i que allò que representaven en...

Continuar llegint...

28 de Desembre del 2009

La cultura cau arreu

La dimissió, fa deu dies, de tots els càrrecs institucionals d'Esquerra Republicana a les Illes ha estat objecte de nombrosos comentaris, opinions i fins i tot algunes especulacions. Hi ha hagut algun opinador que ha posat en dubte la raó esgrimida per Joan Lladó quan va anunciar la decisió, referint-se a una posició de simple dignitat que fa que els republicans no puguin seguir governant unes institucions que mantenen en el seu si polítics imputats en procediments judicials per assumptes de gens presumpta corrupció. Algun opinador, potser aquells que no poden entendre que una postura ètica sigui suficient motiu, s'ha referit concretament als pressupostos del 2010, a l'escassesa a la que s'haurien d'enfrontar els departaments gestionats per Esquerra.

L'argument econòmic, que no ha estat esgrimit en cap moment des del partit independentista però tampoc desmentit categòricament, podria...

Continuar llegint...