28 de Febrer de 2010

Canvi de cicle polític

Les Illes, i sobretot Mallorca, viuen un autèntic canvi de cicle polític. A un article anterior em vaig referir a un dels seus símptomes: la crisi de la política. I aquests dies, amb la dimissió de Miquel Nadal i de Maria Antònia Munar, envoltada d'elements de novel·la negra, es reafirmava la malaltia que tant de mal ha fet en aquesta terra, la corrupció, sempre protagonitzada per la dreta política.

Però hi ha una altra crisi, un altre símptoma, que als polítics, i sobretot a aquells qui es reclamen d'esquerres, ens hauria de preocupar tant o més que tot això, i és la crisi econòmica, que a Balears com a la resta d'Europa, paguen les famílies humils, les persones amb menys recursos, i que posa en evidència les més de 100.000 persones que hi ha sense feina a les Illes en aquests moments, i amb unes perspectives de futur ancorades a la incertesa.

Matas, Munar o Nadal han estat els símbols d'una època política que es tanca, d'una època política hereva del clientelisme, reminiscència del caciquisme d'inicis del segle passat, que va afavorir el benefici d'uns pocs, en el seu dia de Joan March, en Verga, i en els darrers anys el d'altres personatges i d'uns capitals molt més diversificats. No vol dir que això s'acabi ara, i la barbàrie de la corrupció de l'anterior legislatura perpetrada pels màxims responsables del PP i d'UM no fa cap bé a la democràcia, però s'ha de reconèixer que la justícia ha fet i fa la seva feina, i que s'ha acabat amb la impunitat. És un bon punt de partida per llançar un missatge clar a navegants, i dir que s'han acabat els temps d'una administració al servei d'altres interessos que no eren els de la majoria de la ciutadania.

No serà fàcil, perquè l'oposició ja ha anunciat que posarà totes les traves possibles als governs en minoria del PSIB i el Bloc, i no ho tindrem fàcil per treure grans projectes endavant. Però aquest canvi de cicle polític també va acompanyat de la recomposició dels espais polítics, i allò que està clar és que UM, que ja ha anunciat la seva refundació, és ben probable que no torni a ser clau de la governabilitat després del 2011, on les eleccions es decantaran cap a la dreta, o cap a l'esquerra, inequívocament.

El missatge de regeneració democràtica, d'obrir les institucions i tots els mecanismes a l'abast a la participació ciutadana i el control social, ha de ser un dels components del nou cicle polític que s'inicia. Però no hi ha democràcia sense el poble, sense el demos: les persones han de ser al centre de les propostes polítiques. Això que se'n diu l'"interès general" no pot tornar a ser una eina per afavorir des de l'administració els interessos privats. És l'hora de situar-nos, si més no, a la mitjana d'uns serveis públics que a qualsevol altre Comunitat Autònoma, els seus ciutadans respectius ja fa estona que hi tenen dret. I més ara.

El nostre objectiu ha de ser deixar de ser les illes dels rècords d'insostenibilitat social i ecològica: de precarietat i temporalitat laboral, dels salaris i pensions més baixos, de fracàs escolar, de la taxa més baixa de població universitària, de la més alta d'avortaments entre les joves i de consum de drogues, del rècord en cotxes per habitant, de les emissions més elevades de CO2,... Hem de deixar de batre rècords (si més no, d'aquest estil), i posar les bases per a un nou model social, per a un país amb futur, aturar l'innegable empobriment de la població que s'està produint.

Com es fa, per construir un país així, amb una classe política desprestigiada, i amb una important porció de la població al llindar de l'exclusió social? Estem disposats a construir una societat en què hi capiguem tots i totes? Estan els partits polítics disposats a seure's a parlar d'aquestes qüestions, més enllà de les misèries de la política? Per aquí, segurament, és per on ens arribaran les pistes per recuperar la POLÍTICA i fer que aquest canvi de cicle polític suposi regeneració democràtica, equitat social i un entorn sostenible on viure.