07 de Gener de 2010

Crònica # 2: El nou model de creixement

El passat 23 de novembre de 2009, al Centre Cultural Sa Nostra, a Ciutat, se va celebrar un debat organitzat per la Fundació Emili Darder sobre el nou model de creixement. Els participants, moderats per Pere Sampol, foren Ferran Navines, economista del CES, Alexandre Forcades, president del Cercle de Economia i jo mateix. Aquest es un resum de la meva intervenció:

Quan parlam de creixement jo diria que estam pensant, sobre tot, en més productivitat i millor valor afegit als productes i serveis que s’ofereixen, cercant aquesta millora en la reducció de costos d’explotació. Això, el nou model, lluny de cercar-ho reduint els preus de venda o sobreexplotant els recursos primers, ho pretén aconseguir assumint el valor econòmic del coneixement; incorporant coneixement al negoci, es a dir, incorporant tecnologies i procurant, en la mesura de les possibilitats, generar nosaltres mateixos aquest coneixement i aquestes tecnologies. Per això, en el context del nou model, és tan important invertir en el que coneixem con R D i.

R D i; recerca científica més desenvolupament tecnològic més innovació. Recerca per generar nou coneixement, desenvolupament per utilitzar aquest coneixement per desenvolupar nous productes i serveis i innovació per treure'ls al mercat a costos raonables. A la fi es tracta d’aconseguir èxit econòmic per l’emprenedor que assumeix el risc i, amb tot plegat, un major benestar social.

La Societat Industrial de l'Europa del segle XIX va articular un model de creixement basat en criteris de jerarquització i d’autoritat i dominat per la mecanització de les indústries i les millores tecnològiques, un model que, a més ha generat la sobreexplotació dels recursos naturals de què disposam. Ara, en el que va de segle XXI, i sobre tot a causa de les noves opcions de maneig de la informació i de la generació de coneixement, sorgeix un nou concepte de Societat del Coneixement i de la Informació capaç de articular un nou model de creixement. El maneig de la informació produeix coneixement i el coneixement permet, gràcies a la tecnologia, prendre les millors decisions i actuar amb major eficàcia. Un nou model que evoluciona dels criteris de jerarquització del vell model cap a nous criteris de producció entre iguals, una multitud intel·ligent que comparteix en actuacions globals i basades en principis de sostenibilitat.

Els treballadors del nou model han de ser treballadors qualificats o molt qualificats i que participin en la producció, en el maneig dels fluxos d’informació i de poder en la empresa, facilitant l'aplicació de les noves tecnologies i propiciant, tot plegat, la revalorització dels treballs intel·lectuals i creatius. Una evolució a treballadors del coneixement que, probablement, serà mes fàcil pels treballadors de les petites i mitjanes empreses.

Estam evolucionant, doncs, des d'una Societat Industrial basada en la producció de béns de consum de masses i, essencialment, en la competència, a una Societat del Coneixement i de la Informació, cosa que implica incorporar a la competència entre els agents la cooperació, centrant aquesta cooperació en el maneig del coneixement  i la innovació. La matèria prima del nou model és doncs la informació, i la confiança és el mecanisme bàsic que permet gestionar la informació com un be fora de mercat.

I cal insistir en que competència i cooperació no són conceptes excloents. De fet les Societats del Coneixement i de la Informació es caracteritzen per ser altament competitives i eficients en els mercats globals. Encara que perquè es doni aquest tipus de cooperació-competitiva, la coopetència, cal estar molt ben dotat de capital social i governança. Aquests són els mecanismes facilitadors de confiança i que reforcen els llaços de cooperació entre el sector públic i el sector privat i entre tots els agents “actius” d’un territori. Uns mecanismes generadors de consens entre agents socials que inicialment poden tenir interessos contraposats, que permeten anticipar tendències en les Societats del Coneixement i de la Informació, unes societats, per altra banda, molt propenses als canvis innovadors.

En aquest context, inevitable citar les actuacions que el Govern de les Illes Balears esta desplegant en l'actual legislatura, bàsicament, el Pacte per la Competitivitat, l'Ocupació i la Cohesió Social a les Illes Balears signat el mes de juny de 2009 pel Govern i les organitzacions empresarials i sindicals i el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears 2009-2012, aprovat pel Consell de Govern el mes de febrer de 2009.

Un moment del debat: Pere Sampol, Pere Oliver, Alexandre Forcades i Ferran Navines