27 de Juliol de 2010

Segones residències: el turisme no és sols l’hosteleria

Les platges ja són plenes. Hi ha molt de renou a les zones turístiques. Centenars de petits apartaments, abans perduts a la fosca, tenen llum a les nits i han obert unes persianes que abans es veien plenes de pols o les portes de petites terrasses. Són mallorquins que estiuegen, alemanys, anglesos, catalans o espanyols, que van al que s’anomena “segona residència” i que, sovint és un apartament de cinquanta metres quadrats que varen comprar fa temps o que han llogat per passar l'estiu: quinze dies, un mes o dos.
 
D’altres tenen grans cases o xalets amb piscina. Són menys nombrosos, però les seves propietats semblen més representatives del que s’anomena “segones residències”, un fenomen estudiat per economistes i gabinets universitaris, però gairebé invisible per les autoritats turístiques o, millor dit, les que es preocupen dels hotels. Llogar una casa (grossa o petita) sense declarar el lloguer i amb l'argument de “he deixat ca-meva a un amic” és economia negra, però si hi ha un contracte pel mig no ho és.

Segons un estudi de la UIB sobre Els indicadors de la sostenibilitat socioecològica de les Illes Balears (2003-2008), hi ha 2,1 milions de places d'allotjament residencial, turístic i total per a una població empadronada de poc més d'un milió d’habitants. No sé segur si també es conten les places hoteleres, que són devers 420.000. Altres estudis parlen de 537.911 vivendes, dels quals 107.059 són segones residències, i 94.261 resten buides. L'urbanista Biel Horrach, en el seu estudi sobre La balearización. Mallorca, el laboratorio de experimentación del turismo y su manifestación en el litoral, va exposar que a finals del segle XX devers el 50 per cent del sòl de les Illes era de propietaris “no locales”

Almenys 600.000 places són d’això tan difús que s’anomena “segona residència” (ni la vivenda habitual ni un hotel o apartament turístic). Les persones que hi poden arribar a passar són moltes més, ja que nombrosos apartaments es lloguen dues, tres o quatre vegades l’any. També i en sentit contrari s’han de comptar els mallorquins que tenen  na segona residència, però segons el professor de la UIB Miquel Seguí cada vegada són menys les parelles joves que volen tenir dues cases. No sols pels preus, també pels doblers i la feina (sobretot de les dones) que suposa mantenir-les.

I és ben segur que en els mesos de juliol i agost la població de les Illes almenys es multiplica per dos i a alguns municipis per tres, amb el que això suposa de despeses de manteniment i neteja de carrers, aigua, llum... Quan els ajuntaments turístics en parlen, no es refereixen sols als hotels; també als milers de persones que van a segones residències: grans o petites, de luxe o una mica “cutres”.

Però parlar de millorar l'oferta turística se sol identificar amb millorar l'oferta hotelera (que venguin més turistes rics) i per això es plantegen canvis de places “obsoletes” a la Platja de Palma per altres encara indeterminats de Mallorca. No ho acab d’entendre. Hi ha un altre important perill: que les segones residències (i no parl de les de alt standing) es degradin cada vegada més, baixin els lloguers i es convertesquin en estructures de ciment envoltades de ex-restaurants i ex-botigues. A una crisi tan important com l'actual i amb tants errors de sobresaturació urbanística s’hauria de pensar més en la utilitat que es pot donar a les vivendes ja construïdes,  cercar solucions més imaginatives.

S’han reconvertit hotels en apartaments. És més difícil reconvertir petits i vells apartaments en allotjaments “de luxe”, sobre tot si els seus propietaris no tenen cap tipus d’ajut de l'Administració i queden totalment exclosos del que s'anomena “reconversió turística”.

M’agradaria que s’hagués construït menys a les Illes, però ara mateix hi ha allotjaments pel doble de la població habitual. A Mallorca, a la ciutat de Palma i també en els pobles de l'interior. I és molt dramàtic deixar que es degradin. La reconversió turística i urbanística és sols un tema d’hotels i camps de golf?

Personalment preferiria viure sols a una casa i enrecordar-me sempre de la meva roba, els meus llibres i els aliments que tenc al rebost o la gelera. I fer les vacances a Mallorca (tranquil·la) o a un altre lloc desconegut. Així i tot m’agrada més fer petites excursions o llegir que anar a la platja a torrar-me. Les festes d’amics m’entretenen. Les de molta gent, m’avorreixen. I, a vegades són de  rics que no tenen punyetera idea del que és un talaiot, una torre de defensa o una possessió. Van a la seva casa amb piscina i creuen, que Mallorca va començar a existir més o menys quan varen arribar ells. També ens hauríem de plantejar una altre manera de fer visible l’illa, per dignitat pròpia i per una rendibilitat econòmica que no s’ha d’orientar sols cap a turistes futurs. Potser els actuals actuarien d’altre manera si tenguessin restaurants i botigues més especialitzats i major informació i possibilitats de visitar el nostre patrimoni arquitectònic o natural.

Els discursos sobre restauracions, trobades, concerts o esports per dur més turistes als hotels me pareixen parcials. Una visió conjunta del futur de les Illes no ho és sols de l’hosteleria. Vull dir: restaurar edificis, impedir que el paisatge es degradi i no esperar incerts turistes futurs com a única solució per a millorar la nostra economia.