31 de Maig de 2010

Consumidors o consumits, a la crisi?

 
A vegades signam contractes o acords amb entitats bancàries, d’assegurances o de telefonia mòbil que no entenem del tot. O compram coses refiant-nos d’una publicitat abstracta, etèria, gairebé màgica, que no explica be les propietats dels objectes. M’ha passat i després he estat ben conscient de què si em volia refer trobaria el somriure irònic dels homes del meu entorn o família, com insinuant que “si haguessis anat més viva”. Els homes solen ser més contraris a admetre que algú els ha pres o els ha volgut prendre el pèl o, a l’inrevés, veuen inconvenients per tot.

Jo he aconseguit una cosa realment difícil: convèncer a un operador de telefonia mòbil- Orange- de que 17 multiplicat per 0 és 0 i 14 per 1 són 14. M’explicaré: m’havien facturat moltes connexions a Internet, la major part gratuïtes i 14 d’un euro cadascuna. A la suma els sortien 21 euros. Em vaig passar més de vint minuts explicant que qualssevol número multiplicat per zero dona zero i que si has gastat 14 vegades un euro, n’has gastat 14, però que, més a més, jo no havia sol·licitat cap connexió a Internet i el telèfon (nou) per defecte devia estar configurat de manera que hi entraves automàticament mentre estudiaves les opcions. Em retornaran els doblers.

També em varen assegurar que a la propera factura em descomptaran altres 13 euros per uns missatges que m’enviaven sense que jo els hagués sol·licitat. Era la segona vegada que telefonava pel mateix tema. A la primera sols vaig aconseguir anular la recepció de missatges d’una companyia o empresa que es diu Dada-Ibérica i, a la segona, que també em retornin els doblers que m’han cobrat. És el que més els convé ja que, segons he llegit per Internet, el Govern basc fa temps va posar una multa de 12.000 euros a  Vodafone justament per aquest motiu, concretament per “falta de consentimiento por parte de tres personas destinatarias de SMS publicitarios, enviados por Vodafone” i que venien de la dita Dada-Ibèrica

És clar que m’importa l’estalvi a la propera factura, però no em solucionarà l’economia. El que més m’interessa és poder ser responsable del que consumesc, que no em prenguin el pèl. Mai s’han de renunciar als drets dels consumidors (bàsicament protecció, informació i reparació). Si ens informam i assessoram bé, també podem conquerir millores importants a les hipoteques o el que puguem invertir en l’estalvi. I crec que ens ha de ser ben igual que els directors de banc o agents d’assegurances ens mirin amb superioritat i com si insinuessin “vostè no entén res”. És que la nostra obligació no és entendre el seu críptic llenguatge. La seva és explicar-se bé i, si la informació és confusa, tenim dret a demanar que sigui clara, encara que homes tan ocupats com ells hagin de perdre temps.

Conec molts altres casos de consumidors als quals s’han retornat doblers o reparat danys quan han protestat. Per exemple, uns amics meus per Nadal varen veure un pernil anunciat a un fulletó de Carrefour per poc més de 10 euros. Quan el varen anar a comprar els hi varen dir que era un error d’impremta. És igual. La propaganda s’havia distribuït i els meus amics ja  tenen el pernil al preu original.

Un altre cas- molt més important- és el de “Prestamitos”, una empresa dedicada als préstecs, amb una publicitat confusa que presumptament ha estafat més de 15 milions d’euros i que s’ha desmuntat, amb la detenció dels principals responsables, per la denúncia dels afectats.

Les associacions de consumidors tenen menys relleu que els sindicats i, en concret a les Illes, sembla com si fossin una cosa de mestresses de casa que es preocupen pel preu de les tomàtigues, quan ben organitzades podrien ser una eina important d’estalvi per les famílies. Són importants les recomanacions sobre “maneres de comprar o contractar”,  i si ens prenen el pèl i no n’aprenem a la primera, n’aprendrem a la segona o a la tercera. El que en castellà és diu picaresca és molt més antic que El Lazarillo i quan els trucs venen dels bancs, les grans companyies o les promotores immobiliàries, la repercussió econòmica és també molt més important.

I és clar que tenim dret a protestar per com maneguen els nostres impostos els polítics, però no hauríem de perdre de vista com ens pot arribar a embullar el mon de les finances i la venda. Ni tots els polítics ni totes les empreses són iguals. I noltros, els ciutadans hem de saber passar d’objectes-receptors a subjectes-protagonistes. Emetre, protestar.