22 de Juliol de 2010

Son Bosc és de tots

Quan semblava que un poc de sentit comú s’havia obert enmig de la foscor amb l’inici de tramitació de la declaració de Son Bosc com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), els populars i els uemites tornen a avergonyir-nos amb l’aprovació de la llei que considera que el camp de golf és un projecte d’interès autonòmic. Paradoxalment, una llei desprotegeix enlloc de protegir i es converteix en flagrant delicte ambiental.

Sembla que tornem als anys 60 del segle passat, quan tot estava permès en nom del turisme. De fet, les dades demostren que encara no hem abandonat l’esperit d’aquella època. Només cal donar una ullada a l’informe de Greenpeace sobre la costa espanyola, presentat el passat 16 de juliol. Permet obtenir una idea ajustada del país on vivim.

Així, l’any 2005 Espanya ocupava el lloc 23 de 180 del ranking de corrupció mundial. El 2006 hi havia en aquest país 1/4 part dels bitllets de 500 euros emesos pel Banc Central Europeu. Set de cada deu batles acusats de corrupció foren reelegits en les eleccions municipals de 2007. En els darrers deu anys s’han desfalcat 4.100 milions d’euros (segons el diari El Mundo), el que costaria edificar 50 hospitals ben equipats. I aquest any 2010 seran jutjades més de 300 persones, entre polítics i empresaris, per corrupció o tràfic d’influències.
En els darrers vint anys s’ha destruït a la costa espanyola la superfície equivalent a vuit camps de futbol al dia. Entre 1990 i 2000 la urbanització a Espanya augmentà un 25,4%, mentre que la població ho va fer només un 5%. L’any 2008 hi havia a Espanya tres milions de cases buides.

Segons l’informe, en la darrera dècada Balears és la Comunitat Autònoma on més territori s’ha ocupat: en el zenit de la bombolla immobiliària (2007), a les illes es projectaren 171.900 habitatges. Això significa que, dos anys després, s’encimentaven o asfaltaven 1,4 hectàrees del nostre territori cada dia. I Mallorca té l’honor de ser l’exemple d’urbanització més salvatge del litoral espanyol: entre 2004 i 2006 es destruïren 1.000 hectàrees de l’illa...

En aquest panorama, els darrers espais verges, com Son Bosc, són assetjats, sotmesos a una pressió salvatge per urbanitzar-los. Però cada vegada més persones consideren que el veritable “interès autonòmic” és preservar els espais naturals que ens queden, acabar amb la corrupció, l’especulació i la destrucció de les illes. Per quan una o vàries lleis que garanteixin tot plegat?
El dret a un territori protegit hauria de ser universal. El luxe no és jugar a golf a Son Bosc, sinó poder gaudir TOTS d’aquest espai natural, contemplar les raríssimes orquídies de prat, passejar per un espai únic, i sentir que no ho hem perdut o venut tot. Això, com a col·lectiu, ens mantindria alta l’autoestima. Son Bosc s’ha d’incorporar al Parc Natural de s’Albufera, com ho han demandat algunes de les entitats de conservació més importants d’Europa i del món, com la UICN, el WWF o la Royal Society for the Protection of Birds; aquesta darrera compta amb més d’un milió de socis al Regne Unit, una part important dels quals tria Mallorca per passar les seves vacances.

Així que desafiem l’aritmètica parlamentària quan, com en aquest cas, actua en contra dels ciutadans. Diguem-ho alt i clar: Son Bosc és de tots.

Campanya del GOB per protegir Son Bosc: http://www.gobmallorca.com/sonbosc/