02 de Juny de 2010

Per molts llibres i molts boscos

La Fira del Llibre, com les nombroses fires similars que aquests dies d’incipient estiu se celebren arreu del territori, són una veritable festa dels lectors, els autors, els llibreters i les editorials. Una festa acolorida a l’aire lliure amb la que costa imaginar que algun dia pugui competir el llibre digital. Els llibres-objectes ens sedueixen per la portada, el tacte, les il·lustracions, la tipografia, una frase llegida a l’atzar. Són obres creatives, per fora i per dintre, destinades a alimentar el cervell, el cor, l’ànima.

Però el futur del llibre en paper, tal i com el coneixem, no només depèn del camí que faci el llibre electrònic. Depèn en bona part de l’extensió, qualitat i bona gestió dels boscos del planeta. De fet, a Espanya s’editen llibres amb paper procedent de la desforestació dels boscos primaris (boscos verges, intactes, originals) d’Indonèsia, Finlàndia, Canadà i Rússia, talats per fabricar pasta de paper. Un fet greu si tenim en compte que més del 80% dels boscos primaris del món han estat destruïts o degradats, i la majoria es troben amenaçats per la tala il·legal i descontrolada.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), cada any desapareixen 16 milions d’hectàrees de boscos naturals. Si bé els principals motors d’aquesta desforestació són l’avanç de l’agricultura i la ramaderia intensives, la indústria paperera té un paper —valgui la redundància— fonamental, ja que fomenta la conversió de boscos i altres ecosistemes naturals en meres plantacions d’arbres per treure’n rendiment.

Algunes organitzacions fa anys que treballen per conscienciar la potent indústria paperera de la necessitat de canviar de rumb. L’any 2004, Greenpeace llençà el projecte “Llibres Amics dels Boscos”, encara vigent, per conscienciar a la indústria editorial i paperera espanyola sobre la necessitat d’implantar polítiques de responsabilitat social corporativa. Ja no es tracta només d’imprimir llibres en paper reciclat, sinó d’utilitzar pasta de paper elaborada a partir de fusta amb certificació forestal del FSC (Consell de Gestió Forestal  o Forest Stewardship Council), el sistema que acredita que els productes paperers procedeixen d’una correcta gestió dels boscos.
En la campanya s’implicaren a Espanya autors de la talla del Premi Nobel de Literatura José Saramago, Isabel Allende, Álvaro Pombo, Manuel Rivas o José Luis Sampedro. S’ha aconseguit que treballin en el projecte editorials de l’envergadura de Destino (Grup Planeta), Areté i Montena (Grup Random House Mondadori), Blume i Icaria.

A Canadà, el mateix projecte ha fet que 35 editorials —incloent les poderoses Random House Canada i Penguin Canada— es comprometessin a eliminar en un període de tres anys les fibres de boscos primaris de les seves publicacions; una decisió que ha provocat un canvi sense precedents en la demanda, i ja s’han dissenyat cinc papers reciclats per al mercat canadenc, tots amb un mínim del 60% de material procedent del reciclatge. A nivell internacional –la campanya es desenvolupa també al Regne Unit, Holanda, Canadà, els EUA, Itàlia, França, Alemanya i Bèlgica—  té el suport de 250 escriptors i escriptores, entre els quals hi ha Günter Grass, Margaret Atwood, J. K. Rowling i Alice Walker.
Però el debat sobre la producció de llibres va més enllà del paper. Hi ha empreses que fa temps treballen en l’eco-edició o edició de llibres a partir de criteris de sostenibilitat. L’eco-edició contempla factors com ara la implantació de sistemes de gestió ambiental a les empreses, la utilització de tintes de baixa toxicitat, tipografies amb baix consum de tinta, l’edició a la carta o la implantació de certificats que garanteixin que un llibre ha tengut la producció més respectuosa possible amb el medi.

Criteris que s’han d’estendre si volem seguir gaudint dels llibres en paper i dels boscos més verges del planeta. I dels beneficis que suposa per al cos i l’esperit llegir un bon llibre a l’ombra d’un bon arbre.