16 de Juliol de 2010

Indult per a en Paul

Encara em crema a les retines una imatge recent que em deixà estupefacta: la celebració a Madrid del triomf de la Roja, amb els jugadors pujats a un escenari ballant amb un pop gegant de peluix al so d’en Manolo Escobar, rescatat de les catacumbes, cantant “¡Que viva España!”. Em demano si el que vam veure és una imatge per a la història o més aviat la radiografia d’un país. Un país en el qual, ben mirat, falten moltes coses, però al manco sobra bon humor i ganes d’alegrar-se pel que sigui, qualitats imprescindibles per sobreviure en els temps que corren.

I mentre mig país encara menja pop en homenatge al pobre Paul, i mentre Angela Merkel i Medveyev confessen haver-lo menjat per pura venjança, el zoològic de Madrid i empresaris gallecs liciten per fer-se amb la custòdia de l’endeví. Però ningú no es planteja donar al cefalòpode el premi que realment mereix: l’indult, la llibertat, el retorn a la mar enyorada.

Veient la banalització que es fa del pobre animal, potser convé recordar-li que la seva espècie visqué altres temps de glòria. Amb els seus tentacles, rei del mimetisme, el pop fou un animal envoltat de llegenda, reflectida en les grans creacions humanes, com ara la música, la literatura o la pintura. Cites i homenatges dels temps en què la natura encara infonia, a més de temor, un poc de respecte.

Així, el pop apareix a Els treballadors del mar de Victor Hugo, on es descriu com l’animal ingereix a un ser humà: "Un entra a la bèstia. L’hidra s’incorpora l’home, l’home s’amalgama amb l’hidra. Els dos es converteixen en un. El tigre només pot devorar la seva víctima: el pop l’aspira, l’atrau, la fa penetrar al seu interior... Ser menjat viu és més que terrible; però ser begut viu és inexpressable". I protagonitza un capítol de Moby Dick de Melville: “Una vasta massa, d’estadis sencers d’amplada i longitud, d’un resplendent color crema, flotava a l’aigua, amb innombrables braços irradiant des dels seu centre i retorçant-se i arrissant-se talment com un niu d’anacondes...”. Històries immortals per llegir i rellegir.

La mateixa imatge de monstre terrible en tenien, del pop, els antics escandinaus i finlandesos. El Kraken és una criatura marina de la seva mitologia, una mena de pop gegant que sorgia de les profunditats per atacar barcos i devorar mariners. Tan gran com una illa flotant, un dels seus perills era l’enorme remolí que generava en submergir-se a l’oceà.

Però el pop també ha generat històries més dolces: a les illes Kiribati es diu que Na Nika, el rei pop, utilitzà els seus tentacles per emergir la terra del fons de la mar. L’adoració al cefalòpode per part d’aquesta cultura es manifesta en el ric vocabulari per anomenar-lo: kaonako, kika, kikabunia, kikao, mbembe, nikaro, oriburibu n ainiku...

Avui però inclús els pops gegants, que tanta por i literatura suscitaren, estan en crisi. Els mitològics monstres marins han començat a fer-se visibles en les xarxes d’arrossegament dels grans barcos de pesca. I és que per pescar alguna cosa, els vaixells cada vegada han d’anar a majors profunditats. Els grans pops moren atrapats a les xarxes. No se sap gairebé res sobre les seves poblacions, però sí que els afecta de manera important la contaminació i el canvi de temperatura.

Sí, el pop Paul mereix ser indultat. Però la cosa pinta malament: els organitzadors de la Festa del Pop d’O Carballiño han ofert 30.000 euros per l’animal per convertir-lo en ‘pop d’honor’ de la diada. Algú ja deu estar cosint una camiseta de la Roja amb vuit braços per posar-li. I una organització cultural galega ha convocat l’enginyós concurs “¿Cómo cocinarías al pulpo Paul?”. Així es premien les seves dots d’endeví?

Així que vull fer una proposta, encara que sigui clamar en el desert: alliberar a en Paul a la mar amb música de fons. Que soni Octopus Garden, la cançó que composà Ringo Star -enregistrada pels Beatles en 1969 als estudis Abbey Road-, fascinat per les històries de pops que li contà un pescador, per les quals aquests animals construïen jardins submarins amb pedres i objectes brillants. “I'd like to be under the sea, In an octopus' garden in the shade...”.