08 de Juliol de 2010

Endorfines energètiques

El futbol és més poderós que la crisi i la corrupció. En aquests dies de calor, l’esport rei protagonitza les converses de bar, entre veïns i als ascensors. I genera per tot unes catàrtiques endorfines col·lectives. Un estat d’eufòria que s’imposa a les preocupacions i la temperatura, i que no seré jo qui trenqui. Així que, arrossegada per aquest estat d’ànim generalitzat, em centro només en notícies positives. I, curiosament, en trobo un recull que, totes juntes, em fan segregar a mi també l’hormona de l’alegria: en el sector energètic, tímids moviments arreu del món podrien fer pensar en el principi d’una aposta en ferm per les energies netes.

Per començar, dissabte passat el nostre Obama anuncià en el seu discurs dels dissabtes -quin bon costum- que una empresa espanyola construirà una de les plantes solars més grans del món als EUA. La Casa Blanca aposta així per l’energia solar, amb una inversió de 1.600 milions d’euros en dos projectes, un d’ells a càrrec d’una filial de l’empresa sevillana d’energia Abengoa. Es tracta de construir a Arizona la primera gran planta solar de gran escala als Estats Units, capaç d’emmagatzemar energia per al seu ús fins i tot durant la nit. Els projectes crearan uns 3.600 llocs de treball en la construcció de les plantes i 1.500 de permanents.

I és que sembla que l’abocament, encara actiu, de BP al Golf de Mèxic està tenint conseqüències en el plantejament sobre el futur energètic mundial. Surt per fi a la llum la incertesa i inseguretat que envolten l’extracció de cru a grans profunditats, que és on queden les darreres bosses de combustible. Així, en una compareixença a la Càmera de Representats dels EUA, un congressista demòcrata mostrà al president de BP, Tony Hayward, una llarga llista de les catàstrofes conegudes de la companyia, evidenciant el que ja intuíem: que avui dia es compten per milers les plataformes petrolíferes que funcionen en condicions dubtoses a tot el planeta. No existeixen tècniques de seguretat per evitar ni per donar resposta a catàstrofes de la magnitud del que ha passat al Golf de Mèxic.

És més, contínuament hi ha accidents. El passat 3 de juliol un jutjat de Tarragona obrí la via penal contra Repsol per, al manco, dues fuites de cru mar endins a uns 40 km de la costa catalana, a l’alçada del Delta de l’Ebre, produïdes entre maig i juny de 2009. La companyia no les comunicà a les autoritats. Foren conseqüència de les feines de prospecció que determinaren la viabilitat de dos pous situats a 2.400 m de profunditat (!), que Repsol preveu explotar el 2014.

En relació a tot plegat, en un article recent, Ulrich Beck, sociòleg i professor emèrit de la Universitat de Munic i professor de la London School of Economics, reflexiona:"Deep Water Horizon és el símbol del creixent fracàs d’un experiment mundial, d’un model de progrés i desenvolupament basat en l’explotació de recursos fòssils i que, després de les crisis ecològiques i de canvi climàtic, han minat de forma irreparable la confiança de la Humanitat en sí mateixa… Els enginyers s’han tornat cada vegada més agosarats en la recerca del petroli; han perforat cada vegada a major profunditat, tot considerant controlables les conseqüències potencialment mortals dels seus èxits; talment com el que feren amb els crèdits tòxics els malabaristes financers i els economistes matemàtics”.

Paral·lelament, el president de l’Agència Federal de Medi Ambient d’Alemanya ha dit aquests dies, referint-se al seu país: "Una conversió completa d’energia renovable per al 2050 és possible des d’una perspectiva tècnica i ecològica. És un objectiu molt realista basat en la tecnologia que ja existeix”. I és que Alemanya s’està convertint en un dels líders mundials en energies renovables. Un exemple: Berlín produeix el 16% de la seva electricitat amb tecnologia verda -eòlica i solar, sobretot-, el triple que fa cinc anys. Però... Espanya ho supera!: el 2009, en el nostre país el 26% de tota la demanda d’energia elèctrica es cobrí a partir de fonts renovables. Potser a aquest pas ambdós països podrien complir els “quatre 20” per al 2020: retallar les emissions de CO2 en un 20%, millorar l’eficiència energètica un altre 20%, i que el 20% de l’energia procedeixi de fonts renovables.

En tot el panorama energètic força optimista d’aquests dies, només una ombra, les declaracions del president d’Endesa, Borja Prado: "Fer pivotar el sistema elèctric sobre les energies renovables suposa un luxe inabordable per a una economia en crisi". D’això se’n diu ser ocell de mal averany.

Però avui ni aquestes declaracions ens espatllaran la festa. Commoguda per l’emoció generalitzada pel gol d’en Puyol al Mundial, només experimento positive vibrations. Serà per això que em demano: podria ser que, gracis a BP, aquest sigui el principi d’un futur sense petroli?