09 de Març de 2010

Abús de confiança (.com)

Assistim amb perplexitat, però també amb sentit de l’humor, a la posta en escena de la campanya estosoloarreglamosentretodos.com, impulsada per la tal Fundación Confianza. D’entrada, pot semblar una campanya creativa i innovadora, moguda per l’afany d’insuflar optimisme als consumidors que — col·lapsats i collats per la crisi— ara consumim poc. Cares conegudes com la de Ferran Adrià, els germans Pau i Marc Gasol, Andreu Buenafuente o el meu admiradíssim Juan José Millás (estimat, com t’han pogut enganyar perquè hi intervinguis?), ens diuen amb naturalitat que d’aquesta ens en sortirem, que hem passat èpoques pitjors, que si volem, podem, en definitiva. Vist així, una injecció d’optimisme sempre va bé.
Però, aquesta sí que és bona.

Gratem un poc per saber què hi ha sota d’aquesta campanya que ha costat 4 milions d’euros. La novíssima Fundación Confianza està conformada per algunes de les empreses espanyoles més potents i amb resultats econòmics anuals més espectaculars, que no es caracteritzen per l’ètica en les seves transaccions o projectes empresarials, ni per la seva comprensió cap a a la situació del consumidor en època de vaques magres com la que travessem. Es tracta d’entitats bancàries —BBVA, Caja Madrid, Santander, La Caixa—, petroleres (Cepsa i Repsol), empreses energètiques (Iberdrola, Endesa, Red Eléctrica de España), del sector de la construcció (SEOPAN), i d’altres diverses com El Corte Inglés, Mercadona, Renfe, Telefónica, Iberia i Mafre. Totes tenen un objectiu comú: reactivar el consum, que tot funcioni com abans de la crisi, mantenir els seus guanys intactes.

Aquestes empreses confien en poder continuar amb la il·limitada cobdícia i falta d’ètica a tots els nivells. Algunes han aprofitat la crisi per fer neteja a les seves plantilles, i pressionen al Govern per abaratir contractes i acomiadaments. Ara ens demanen confiança, perquè, de fet, viuen de la nostra fe cega en el consum. Una fe còmplice i desinformada: dipositem els nostres diners a les entitats que ofereixen més guanys sense demanar-nos què en fan, contractem els serveis de les empreses que ens venen la millor oferta, adquirim productes inútils produïts qui sap per qui i on, i com a treballadors mantenim la ingènua confiança per la qual —en venir mal dades— les empreses no ens acomiadaran, no ens jubilaran anticipadament o no es trauran un ERE de la màniga.
Però la confiança, en confiança, s’ha acabat.

Moltes de les empreses de la Fundación Confianza apareixen en informes d’organitzacions ecologistes com ara Greenpeace per males pràctiques a països d’Amèrica Llatina: Endesa impulsa a Xile el projecte HidroAysén, que pretén construir cinc grans preses hidroelèctriques a la Patagònia xilena, sobre els rius Baker i Pascua, completament verges, inundant milers d’hectàrees de paratges d’alt valor ecològic. Repsol ha causat a l’Argentina greus abocaments tòxics i alts índexs de contaminació atmosfèrica, ha estat acusada del perill d’intoxicació per la presència de 3.000 pous abandonats i sense tancar a Comodoro Rivadavia, a la regió de Loma de la Lata ha contaminat amb metalls pesants el territori i l’aigua de les poblacions indígenes maputxes, a Colòmbia ha estat acusada per Amnistia Internacional de finançar unitats militars privades —amb dubtosos antecedents— per protegir les seves instal·lacions, a Bolívia opera en el territori del poble guaraní, on les comunitats indígenes acusen a la companyia de realitzar activitats d’explotació d’hidrocarburs sense complir amb el requisit de consulta prèvia, lliure i informada a les comunitats. Pel que fa als bancs BBVA i Grupo Santander han finançat projectes tan problemàtics com la paperera d’ENCE a l’Uruguai, l’explotació de la mina Yanacocha a Perú, o el Complejo Río Madeira.

I podríem seguir gratant.

Així que hem perdut la confiança en les empreses i en les entitats bancàries. També hem perdut la confiança en els polítics, sobretot a les Balears i per raons òbvies. I hem perdut la confiança en el sistema. Tot apunta a què n’hem de crear un de nou i des d’abaix: posar en marxa iniciatives locals, de poca envergadura, on les persones treballadores siguin ben tractades, amb projectes vinculats a l’ètica que no malmenin el medi ambient i no perjudiquin a cap comunitat. Hi ha entitats financeres i empreses que treballen de forma transparent, que sí que mereixen la nostra confiança.

I els ciutadans, podríem practicar una nova manera conscient, ètica i informada de comprar i contractar serveis. Gràcies a Internet és fàcil informar-se i obtenir diferents punts de vista d’un producte, d’un servei o fins i tot d’un polític.

Alguns confiem en què la crisi i la sortida a la llum dels escàndols i corrupcions donin lloc en poc temps a un nou sistema més regit per l’ètica que no per l’economia. I confiem en no perdre el sentit de l’humor, com el que mostren contracampanyes enginyoses que sorgeixen com a resposta a l’abús de confiança de la Fundación Confianza. A tall d’exemple: www.queloarreglenellos.org, www.facebook.com/pages/Esto-deberian-arreglarlo-los-que-lo-jodieron/342965870854?ref=mf  i www.ahorraonunca.org