|
|
01 de Setembre del 2010
Bjorn Lomborg és un conegut professor d’estadística danès que pràcticament fins ahir negava amb furiosa militància el canvi climàtic. És l’organitzador del Copenhagen Consensus Center, organisme on treballen alguns dels economistes més anomenats del món per fixar les prioritats planetàries. La pàgina web d’aquest professor és un veritable culte a sí mateix, i ens serveix per saber, entre d’altres banalitats, que la revista Time el proclamà l’any 2004 “una de les persones amb més influència del món”, l’UK Guardian l’assenyalà el 2008 com “una de les 50 persones que podria salvar el planeta”, i la revista Esquire "un dels 75 intel·lectuals amb més influència del segle XXI”.
El cas és que Lomborg ha...
Continuar llegint...
06 d'Agost del 2010
Aquesta nit he somniat que era controladora aèria i guanyava 200.000 euros l’any. Així que, vestida de Versace i perfumada de dalt a baix amb Chanel n. 5, em dirigia ben mona jo cap a una...
Continuar llegint...
30 de Juliol del 2010
22 de Juliol del 2010
Quan semblava que un poc de sentit comú s’havia obert enmig de la foscor amb l’inici de tramitació de la declaració de Son Bosc com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), els populars i els uemites tornen a avergonyir-nos amb l’aprovació de la llei que considera que el camp de golf és un projecte d’interès autonòmic. Paradoxalment, una llei desprotegeix enlloc de protegir i es converteix en flagrant delicte ambiental.
Sembla que tornem als anys 60 del segle passat, quan tot estava permès en nom del turisme. De fet, les dades demostren que encara no hem abandonat l’esperit d’aquella època. Només cal donar una ullada a l’informe de Greenpeace sobre la costa espanyola, presentat el passat 16 de juliol. Permet obtenir una idea ajustada del país on vivim.
Així, l’any 2005 Espanya ocupava el lloc 23 de 180 del ranking...
Continuar llegint...
16 de Juliol del 2010
08 de Juliol del 2010
El futbol és més poderós que la crisi i la corrupció. En aquests dies de calor, l’esport rei protagonitza les converses de bar, entre veïns i als ascensors. I genera per tot unes catàrtiques endorfines col·lectives. Un estat d’eufòria que s’imposa a les preocupacions i la temperatura, i que no seré jo qui trenqui. Així que, arrossegada per aquest estat d’ànim generalitzat, em centro només en notícies positives. I, curiosament, en trobo un recull que, totes juntes, em fan segregar a mi també l’hormona de l’alegria: en el sector energètic, tímids moviments arreu del món podrien fer pensar en el principi d’una aposta en ferm per les energies netes.
Per començar, dissabte passat el nostre Obama anuncià en el seu discurs dels dissabtes -quin bon costum- que una empresa espanyola...
Continuar llegint...
03 de Juliol del 2010
En pocs mesos els ciutadans i ciutadanes hem hagut de convertir-nos en experts en termes econòmics. Avui vivim pendents de l’Ibex 35, els actius tòxics i el PIB, a meam si baixen o si pugen i com repercutirà tot plegat en la nostra hipoteca, la cistella de la compra i les nostres vides. El progrès econòmic ho és tot, i per tant l’únic indicador considerat per mesurar el benestar social.
Però hi ha veus que apunten noves possibilitats per aquest enrevessat segle XXI. És el cas del llibre, amè i revelador, Bona Crisi. Cap a un món postmaterialista, del filòsof català Jordi Pigem (Ara llibres). Un volum que respira, malgrat les circumstàncies que travessem, un optimisme raonable, conciliant el trencament secular entre pessimisme de la raó i l’optimisme a voltes irreflexiu de l’acció.
25 de Juny del 2010
«No tots tenim un padrí que quan anava cap a Lisboa per morir-se passà abans pel seu hort per acomiadar-se dels seus arbres. Si oblides una cosa com aquesta ets un idiota. Si no t’alimentes d’això, t’estàs perdent alguna cosa». Són paraules de Saramago, premi Nobel de Literatura l’any 1998 i premi Nobel d’Humanitat perquè sí, perquè estimà la terra i els seus congèneres. I ho demostrà en cada paraula, en cada gest, en cada llibre.
Tenia el do de convertir els fets extraordinaris en ordinaris. Construïa històries impossibles en una atmosfera d’aparent normalitat, paràboles que transpiraven metàfores certeres sobre la realitat i l’actualitat. Així passa a La balsa de pedra (1986), on la península ibèrica es desprén d’Europa i comença a navegar a la deriva per...
Continuar llegint...
17 de Juny del 2010
L’estrèpit global, ensordidor i contundent de les vuvuzeles del mundial de futbol a Sud-àfrica fa, malgrat el renou insuportable, pensar. El nom d’aquest instrument, que alguns qualifiquen de satànic, podria remetre a una dansa popular italiana. Però no, tot apunta que té un origen zulu, i és indissociable del futbol sud-africà. De so gairebé gutural, bufada per un col·lectiu remet als udols d’una immensa manada d’elefants en zel enmig de la sabana i en plena estampida. La mena de so que retrata i sintetitza els temps de desconcert, desorientació, impotència i ràbia general que travessem.
La popularització de la vuvuzela i el seu preu assequible la converteixen en un instrument domèstic versàtil, a l’estil de l’escombra dels Sirex (“Si yo tuviera una escoba, cuántas cosas barrería...”), amb...
Continuar llegint...
11 de Juny del 2010
Avís legal
Ibdigital no es fa responsable de les opinions manifestades en els blocs. Els comentaris dels usuaris no constitueixen part de la línia editorial de Ibdigital. Ibdigital es reserva el dret de suprimir, per qualsevol raó i sense avís previ, qualsevol comentari o l'opció d'incloure comentaris en els blocs.
© 2009 - 2010 Blogs ibdigital.
Blogs ibdigital - Despreniment de rutina
1
