19 de Juliol de 2010

Sucursalisme

Desgraciadament la crisi mundial i estatal que vivim, o patim, ens ha dut de forma col·lateral una crisis dels valors descentralitzadors que molts hem defensat i que eren vists com una eina de modernització i democratització de l’esta espanyol.

Els atacs continus al model autonòmic configurat fins avui, i, fins i tot, a les Balears, al model de consells insulars, amb la mala excusa d’estalviar dobles i recursos públics, ha provocat que els polítics, empresaris, periodistes, intel·lectuals i altres personatges traguessin el seu centralisme i espanyolisme a la llum: han sortit de davall de les pedres com si haguessin passat per una mala temporada i ara fos la seva hora de "salvar España" tot reclamant amb insistència la recentralització de l’estat, deixant de banda els experiments d’autogovern que no van enlloc.

El professor de la Universitat de les Illes Balears, Sebastià Serra, ens advertia d’aquest fenomen de nou sucursalisme, d’un sucursalisme que ha retornat amb força i que es pot comprovar cada dia a l’aeroport de Son Sant Joan, per on desfilen els polítics illencs que es dirigeixen a Madrid per negociar, suplicar, demanar o confirmar que els diners que havien de retornar, després de l’espoli fiscal, a les illes, realment vendran i es podran realitzar els projectes necessaris o pagar els deutes que tenen govern, consell i ajuntaments.

El més trist és que hem de convèncer als grans gestors de la capital del regne que ens mereixem els nostres doblers i que no es preocupin que ho gastarem amb responsabilitat tal com ells ens manen, talment com un nin petit.

No són sols ens nostres polítics els que, de forma voluntària o forçada, desfilen setmanalment cap a Madrid; empresaris, professors de la universitat, intel·lectuals i un llarg etcètera també han d'anar al gran centre redistribuïdor de capitals i presa de decisions. Les seus centrals de les grans empreses s’han anant concentrant a la ciutat de la Meseta, des de la perifèria, on abans es concentrava el poder econòmic, com a Catalunya o al País Basc; es traslladen per estar més a prop del poder polític, dels que prenen les decisions sobre cap a on van els doblers, i també per aprofitar-se del desenvolupament de les seves infraestructures.

Que passarà amb els impostos que pagava la primera caixa de les Balears després de la fusió? Es pagaran a Madrid? I les decisions des d’on es prendran? Té sentit que una caixa mediterrània celebri la seva primera reunió a centenars de quilòmetres d’aquest mar? Menys mal que sempre ens quedarà Colònia.
 
El nou sucursalisme ens afecta en tot, pareixem un jove que li han de passar una setmanada per tal que no malbarati el que guanya. No ens mereixem això, no volem ser una comunitat de setmanada, volem ser el jove que es pot independitzar econòmicament, viure dels deus recursos i prendre les seves decisions.