27 de Juliol de 2010

El poble es demana: per què tantes contradiccions?

Dos punts de partida :

1 - Llegeixo una notícia encoratjadora: Se celebra a Viena la XVIII Conferència internacional de lluita contra la SIDA. 25.000 científics reunits per cercar respostes a la Sida, amb dues insistències clares:

• Dret universal al tractament
• Dret a l’atenció mèdica

(Cada any la Sida provoca 2,7 milions de morts i existeix alarma per la retallada de pressupost en la lluita contra la Sida. Hi ha qui afirma que es pot convertir en "negligència criminal".)

2 - Tenc curiositat per veure què es gasten els clubs de futbol de l’Estat Espanyol en fitxatges i me trob que fent una repassada a hores d’ara, ja duen gastats 164,5 milions d’euros sols en fitxatges (Madrid 53, Barça 49,5, València 26,5... el nostre Mallorca encara no ha gastat cap euro en fitxatges).

Primera conclusió: Duem les sabates girades de peu, ja que guanya més un futbolista que un bon investigador que cerca respostes al problema universal de la Sida.

El poble es demana: Per què els Estats no es gasten més euros en fitxatges d’investigadors contra la Sida i altres malalties?
Una dona malalta de Sida a Kenia confesava: ”Sense medicaments no hi ha futur per a nosaltres”.

I jo demano al poble, a la ciutadania en general: per què no exigim als nostres governants que dediquin més diners a donar suport a les persones investigadores per trobar solucions científiques a la Sida o altres?

Aquests dies molts aficionats al futbol protestaran perquè el Mallorca ha estat exclòs de jugar el campionat UEFA... i està molt bé... però quants protestaríem si ens llevessin els estudis universitaris  Quants estam disposats a protestar si la crisis retalla l’ajuda internacional per lluitar contra la Sida?

Segona conclusió: Hem de canviar el sistema econòmic que ara veiem que està en crisi.

Com podem demanar “dret universal al tractament contra la Sida” sense una revolució dins el món de la indústria farmacèutica?

Com podem demanar “dret a l’atenció mèdica” per a les persones sidoses sense un vertader i real canvi d’orientació de la despesa sanitària molt més solidària i no sols mirant el major guany fins i tot jugant amb la vida de les persones?

Tercera conclusió: per canviar el sistema econòmic o les estructures econòmiques que mouen el món cal també un canvi de vida personal, cal canviar les nostres motivacions en el viure diari.

Faig una crida per tant, a creure “que un altre món es possible” i si qualcú troba el lema ja gastat que agafi aquell que ens ve del llibre de l’Apocalipsi :”veurem un cel nou i una terra nova”, o en tot cas el moviment utopia que sembla agafa força.

Però les bones idees i sobretot les bones pràctiques no baixen dels niguls, sinó de les persones que volem lluitar per un món encara millor i per a tots.