ibdigital | Blogs blogs ibdigital ibdigital.net

26 de Juliol de 2010

Quina calor!


Com cada any, quan arriba la calor, ens troba desprevinguts, com si no ens ho poguéssim creure. Perdem la gana, no aconseguim dormir ni descansar com cal, estem aixafats i cansats... Llavors ens passem el dia bevent coses fredes, perquè pensem que ens treuran la sed i la calor, però això només ens funciona momentàniament, i tornem a suar i a queixar-nos...

No us explico res de nou: cadascú té la seva pròpia manera d'intentar combatre la calor. Hi ha qui es passa tot el dia entrant i sortint de la dutxa d'aigua freda. Acabats de dutxar, ja tornen a estar suats i acalorats. Jo m'estim més fer-me una dutxa amb aigua calenta: quan surto tinc la sensació de que fa menys calor...

Hi ha qui es passa el dia bevent coses fredes, refrescos i begudes normalment plens de sucre o d'edulcorants i química. Els cos els ho demana i es pensen que així es trauran la sed i la calor, però això només ens funciona momentàniament, i engana. Les persones que viuen durant generacions en llocs de molta calor beuen productes calents, com el té dels àrabs o berbers, o menjars molt picants que encenen el cos per dintre però ajuden a tenir una sensació corporal més fresca respecte la temperatura de defora, com fan a molts llocs del Carib, per exemple.

El que està clar és que quan fa molta calor i se sua molt, cal estar sempre ben hidratat, i això vol dir prendre molts líquids. Per tant és una bona idea incloure cremes o sopes fredes als menús, qua a més dels líquids que aporten són còctels de vitamines i energia, i sí, donen aquesta sensació de frescor, que, a més, és saludable.


Són receptes molt fàcils de fer, i que podeu tenir dins el frigorífic durant un parell de dies sense que es facin malbé, i es poden prendre com un primer o, una mica més diluïdes, beure cada cop que tingueu sed o calor. Com no duen molla de pa ni ceba crua ni pebres, són molt més lleugeres que els gaspatxos tradicionals.


Crema de meló amb menta
Un meló de qualitat que sigui ben dolç
Menta fresca al gust
Sal i un polsim de pebre negre
Sucre si fa falta

Per un melo d'uns dos kg, farem servir unes tres o quatre branquetes de menta. Triturem el meló i la menta, la sal i un polsim de pebre negre, i afegim una mica d'aigua per aconseguir la densitat que volem. Si el meló surt poc dolç, tirant a pepino o a carabassa, afegim sucre fins que sigui al nostre gust. Ho deixem refredar al frigorífic abans de servir. Si voleu quedar com uns senyors, ho podeu servir amb uns encenalls de pernil salat cruixent, que es fan deixant-los assecar al forn molt suau.
 


Sopa freda de tomàtiga i síndria amb alfabaguera
Tomàtigues ben madures
Síndria
Alfabaguera fresca
Sal, pebre negre, sucre, oli d'oliva
Optativament: un raig de vinagre de Xerès


La proporció és de dues parts de tomàtiga per una de síndria. Per cada quilo de tomàtigues posarem uns 50 grams d'alfabaguera, una cullerada de sucre, una culleradeta de sal, un pessic de pebre negre mòlt i un bon raig d'oli d'oliva. Si us agrada, hi podeu afegir un raig de vinagre de Xerès. Com que la dolçor de la síndria i el gust de les tomàtigues són molt variables, val més començar amb menys sucre i afegir-ne si cal al final.
Ara que n'és la millor època, aprofitarem les tomàtigues que estiguin més madures. Si tenim a casa un bon robot de cuina, i  teniu tomàtigues ecològiques, no serà necessari pelar-les ni treure'n les llavors, perquè la màquina ho farà desaparèixer; sinó, s'escalden i es pelen, es treuen les llavors i es trituren amb la resta d'ingredients. Penseu a treure les llavors de la síndria! Ho deixem a la gelera fins el moment de servir. Aquesta mescla sol decantar-se, només cal tornar-la a remenar i quedarà com acabat de fer.
Ho podeu servir amb "tropezones" de, fruita, per exemple, poma o melicotó, o, si ho veoleu servir en plan més sofisticat, acompanyu-lo d'unes torradetes amb caviar de salmó.

Afegir un comentari Enviar a un amic

Facebook Facebook Facebook Twitter Facebook Menéame Facebook Digg Facebook Tafanera

Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR