05 de Març de 2010

Se sabrà tot (+ corrupció)

Se sabrà tot és el títol de la novel·la de Xavier Bosch que guanyà el darrer Premi Sant Jordi. Inspirada en episodis de corrupció a la història recent de Catalunya, no sé per què, m'ha fet sommiar anit passada. No he llegit el llibre, però tenc records confusos.

Record una escena on uns polítics d'esquerres denunciaven davant la fiscalia anticorrupció un matí devers les 11h. (en plena jornada laboral seva, com a responsables un d'una regidoria de l'Ajuntament de Barcelona , i l'altra d'una direcció general d'un Departament  de la Generalitat), que personal contractat per una Televisió de la Diputació feia feines en horari laboral pel partit que dirigia la televisió durant l'anterior legislatura.

En record una altra on vàries empreses constructores, pressionades per la fiscalia , confessaven haver tengut contractades persones dels diferents partits polítics (de tots) que realment no treballaven per elles, sinó que treballaven pels seus partits.

Un altre moment se me mesclen sindicats i patronals catalans, quan algú denuncia que utilitzen els fons que reben per a la formació dels treballadors aturats, per pagar-se bona part de l'esctructura de les seves organitzacions. També acaben en mans de la fiscalia anticorrupció.

Un altre flash on la fiscalia entra a les seus dels diferents partits polítics a demanar factures de les feines fetes durant les campanyes electorals, i aquests no en poden entregar ni una quarta part de les que té constància la fiscalia. Especialment quan els fiscals mostren fotografies de tanques publicitàries repartides per la geografia catalana, i cartelleria dins l'interior de les principals ciutats, costa molt trobar-ne alguna factura de l'exclusivista.

Un dia també se fa una repassada a tots els municipis on no governen els partits que dirigeixen la Generalitat o les Diputacions, i pràcticament  tots els caps de l'oposició tenen un lloc de feina públic a les administracions autonòmiques o supramunicipals. Però és més, també veuen que a la legislatura passada, amb altres partits, també passava exactament el mateix. Pareix com si les pagassin per fer oposició al seu poble, i intentar aconseguir la batlia en les properes eleccions.

S'aturen un horabaixa a revisar els ingressos públics dels diferents mitjans de comunicació (subvencions i inversiones publicitàries),  i se'n donen compte que no s'avenen amb les audiències auditades d'aquests mitjans. I també veuen que a l'anterior legislatura, i a l'altra, i a l'altra,... també passava el mateix.

Se n'adonen que en els darrers 10 anys s'han multiplicat per 15 els càrrecs de confiança posats a dit a l'administració i que, molts d'ells, quan deixa de governar el seu partit, s'han aconseguit fer amb un lloc de feina "fixe" i ja queden, de per vida, amb un sou públic.

I visiten els trens, els metros, les carreteres i autovies, els hospitals, les escoles, les residències de tercera edat, els serveis a la joventut, els centres esportius, els museus,... i per tot troben coses que no quadren, en aquesta i/o en l'anterior legislatura.

I aquí és quan me despert. Me despert amb un poc de mal de cap. I me torna a venir la novel·la de l'exdirector de l'Avui, que segur que des de la seva atalaia en sap moltes d'aquestes coses de corrupció. Igual com en deu saber molt el nou Secretari d'Estat de Comunicació, també fins ara director d'un altre mitjà de comunicació. I tants d'altres directors de mitjans que ocupen llocs de responsabilitat a l'administració.

No sé si realment ho he sommiat o no he pogut dormir, i he estat despert tota la nit. Per això m'he posat a llegir la novel·la i veig que són altres històries les que conta, no les que he sommiat jo, però sí que totes fan olor al mateix. Esperem que ens serveixi a tots de lliçò i res no torni a ser igual a partir d'ara. No sé si mai ho sabrem tot, però sí que sé que ja sabem molt i cada dia una mica més.

Salut i molts d'anys!