14 d'Abril de 2010

Més enllà del PP

Aquesta legislatura torna a ser la legislatura del PP i es parla, sobretot, del PP: pels desastres de la legislatura passada, pels conflictes de l’actual i, darrerament, pels temors que l’any que ve, tot i així, torni a guanyar... De tot això se’n parla molt, massa, en canvi de polítiques progressistes i nacionalistes, no se’n parla gaire. Perquè les crisis i la inestabilitat interessen més segurament, però també perquè l’acció de govern no ha estat tot el que esperàvem i perquè, a més, han passat coses que no haurien d’haver passat. També vull afegir que s’ha fet feina que no ha arribat prou bé a l’opinió pública; perquè és evident que hi ha molta gent que n’està fent molta, i bona, però la valoració global del Govern, que és el que importa en definitiva, no ens enganyem, no és tan bona com caldria i com esperàvem el 2007.

Per això circulen enquestes i moltes opinions que diuen que el 2011 tornarà a guanyar el PP, i encara que en teoria hauria de ser increïble, a la pràctica és molt factible. I si arriba a succeir serà perquè molt d’electorat del PP no penalitzarà la corrupció i es creurà que ara hi ha un altre PP. Però també serà perquè molta gent nacionalista i progressista no estarà motivada per anar a votar perquè aquest govern ha viscut massa a remolc de les crisis del PP, confiant més en els defectes dels altres que mostrant virtuts pròpies, i això no basta. Segur que hi ha dirigents dels nostres governs als quals no els agradarà sentir-ho però crec que, en positiu, s’ha de dir, perquè el segon pacte de progrés no pot repetir els errors del primer.

Cal saber què no s’ha fet prou bé i començar a posar, des d’avui mateix, les solucions per fer les coses millor d’ara endavant i, a més, fer coses innovadores que fins ara no s’havien fet. S’ha de fer autocrítica amb humilitat, sinceritat i valentia, serà l’única manera de començar a recuperar la confiança i generar il·lusió de cara a les eleccions de l’any que ve. Il·lusió és la paraula clau per a mi; por al PP, és una estratègia del mal menor decebedora.

És obvi que s’han fet moltes coses ben fetes, però no ha estat suficient, i cercar les justificacions a posteriori tampoc no ho serà. Des d’Entesa creim que manca empenta i coratge i que s’hauria d’apostar fermament per millorar el model econòmic i impulsar el creixement sostenible, per dissenyar unes vertaderes polítiques per a la immigració potenciant la integració, convertir l’educació en un dels motors del país, fer de la cultura una prioritat sempre, consolidar el model televisiu, i millorar l’autogovern, el finançament autonòmic i el desenvolupament de l’estatut; per no parlar d’augmentar la cohesió i lleialtat entre els socis, o molt especialment, l’eficiència a les Administracions, millorant-ne la gestió, eliminant càrrecs polítics que no aporten gaire i incorporant-hi gent preparada més enllà de la militància als partits. Un seguit d’assignatures pendents que s’haurien d’aprovar, tan aviat com sigui possible, perquè hi ha molts de temes per parlar més enllà del PP.