11 de Febrer de 2010

Salvar Son Bosc

El govern ha quedat en minoria. El trencament amb UM davant el desgavell político-judicial obri un període incert, i seria un error absurd, i imprudent, oblidar que PP i UM tenen majoria al Parlament i al Consell. Cal mantenir els paràmetres del pacte de 2007 establint ponts per enteses i fins i tot per recompondre el que calgui quan el temps (i els jutjats) hagi posat cada u al seu lloc. Ho record sovint a companys que demanden ara polítiques més inequívocament progressistes i ecologistes.

Tot aquest preàmbul per aclarir que la tesi d’aquest article no la planteig com a norma sinó com a excepció: el Govern ha de salvar Son Bosc i fer cas dels experts, societats científiques i ecologistes, locals i internacionals, que n’han destacat la vàlua: preuades orquídies, abellerols, papallones nocturnes endèmiques, el falcó marí, i fins i tot espècies no descrites.

La Conselleria de Medi Ambient ha fet varis informes objectant sobre l’execució d’un camp de golf en un zona que l’any 99 era part del parc natural, la darrera mesura ha estat l’aprovació d’un pla de conservació de l’orquídia del prat, una espècie en perill d’extinció. Grimalt (fins i tot Jaume Font) han afirmat l’enorme valor de la zona, però la pressió política ha exigit fer compatible la “protecció” i el camp de golf (Font fins i tot retallà el parc... per fer possible un golf!). Consentir les conseqüències, imminents, dels moviments de terra, herbicides, insecticides, aigües depurades, plantes al·lòctones, pressió humana... suposaria un dels episodis més tristos d’empobriment deliberat de la biodiversitat a Mallorca.

La fitxa de l’Albufera a la Xarxa Natura 2000 destaca que el Parc és vulnerable per un entorn molt urbanitzat, al qual s’hi ha sumat un polígon industrial (fet amb magarrufes legals). Confii plenament en l’èxit del plet contra el golf, interposat per PSM i GOB, però podem fer tard.

Son Bosc funciona com a metonímia de Mallorca. Posar setge a les orquídies és una salvatjada (perdonau la paradoxa), i mostra en què volen alguns convertir l’illa, a què donam valor, com a comunitat, com a individus, i a què no. Salvar les orquídies és salvar una manera d’entendre el país... i el planeta. Quan el capità von Trapp canta Edelweiss tots entenem prou bé què emociona el públic (“edelweiss, edelweiss, bless my homeland forever”). Pensar globalment i actuar localment: és incongruent plorar per l’Amazònia damunt les excavadores de Son Bosc.

Per això, l’avinentesa de què Gabriel Vicens sigui avui Conseller de Medi Ambient (fins i tot si fos en precari) ha de permetre fer justícia ambiental a l’Albufera.

Els arbres de la crisi no ens han d’impedir veure (i salvar) Son Bosc.