07 de Juliol de 2010

Per lleialtat a les idees: no a la retallada

El passat dijous vaig votar al ple del Consell de Mallorca en contra de la transposició al Consell de Mallorca del Decret Zapatero que entre d’altres mesures suposa una retallada dels sous dels treballadors públics. La coincidència del meu vot amb el PP va fer que les mesures antisocials de Zapatero no prosperassin. El PP votà en contra de les mesures sense proposar cap alternativa, només dient que el Consell s’havia d’aprimar abans de retallar els sous als seus treballadors. La raó fonamental és que les mesures de ZP són ideològicament peperes: congelar pensions, impedir endeutament a les corporacions locals, apujar l’IVA i retallar els sous als treballadors públics són mesures que afecten als qui pateixen més la crisi. El PP les vota en contra per pur desgast de cap al PSOE, no per coherència.

Esquerra sí proposà alternatives, unes mesures que pensam que han de ser prioritàries abans de tocar el sou dels treballadors, com per exemple fer un pla de lluita contra el frau fiscal que suposa un 23% del PIB espanyol; reduir la despesa militar tal com ha fet Alemanya; eliminar els ministeris que usurpen competències a les Comunitats Autònomes (Cultura, Habitatge i Igualtat suposen un cost de 5.500 milions); eliminar la vicepresidència que augmentà Zapatero; per no parlar de la casa reial, que gaudeix de més de seixanta cotxes oficials, més que els que hi ha a totes les administracions illenques juntes...

La reforma de la Funció Pública és un repte pendent i urgent. No pot ser que els treballadors públics no passin avaluacions permanents ni els sigui examinada la seva productivitat, però la solució no és simplement retallar el sou a una gent que també paga hipoteques. Les Illes Balears estan a la coa de funcionaris per habitant de l’Estat, tenim la meitat de funcionaris que Extremadura tot i que els extremenys són receptors de la nostra inestimable solidaritat fiscal. Tenim la meitat de professors, bombers, infermers i policies que d’altres indrets. Zapatero aplica mesures simètriques per un Estat asimètric. El que seria lògic i federalista, com diu que és la presidenta de la institució illenca, seria fer un pla de no reposició de funcionaris en aquelles Comunitats que superin la mitjana estatal.

Vaig votar en contra del retall perquè el Consell no té dèficit, el té l’Estat i no precisament per culpa dels treballadors sinó de la banca, receptora de crèdits per valor de 100.000 milions d’euros de l’Estat. La banca té tancada la aixeta del crèdit als ciutadans i acumula més del 30 per cent del’oferta immobiliària que està al mercat, i segueix tancant exercicis amb beneficis milionaris. Zapatero és fort amb els dèbils i dèbil amb els forts.

He rebut el qualificatiu de deslleial per part dels nostres socis del Bloc, que sí votaren les mesures. Uns socis que, per cert, han dinamitat el Bloc decidint no reeditar-lo. Demanant a Esquerra que es dissolgui i a EU que se’n vagi a pastar. En aquest sentit, cal puntualitzar que el meu vot és tant “de Bloc” com el del PSM o el d'Iniciativa d’Esquerres, no és cap desmarcatge. En el document fundacional del Bloc, s’acordà que les decisions han de ser preses per consens i, quan no n'hi ha, cada organització és sobirana. Ara bé, si agafam el punt de l'acte constitutiva del Bloc que diu que “el Bloc defensarà els interessos dels treballadors”, pens que qui ha estat deslleial no ha estat Esquerra Republicana, sinó els que han votat acríticament la norma de Zapatero a una institució “pròpia” que l’Estat té totalment ofegada.

Com que pareix que es produeix un conflicte jurídic entre el vot majoritari de la cambra insular i el fet que el Decret-Llei és d’obligat compliment, pot acabar aplicant-se parcialment i amb efectes retroactius. Per aquest motiu ara es culpabilitza Esquerra de perjudicar els interessos dels treballadors amb la demora de l’aplicació. No és així, si l’Estat ho acaba imposant no s’elevarà mai la quantia, com a molt s’aplicarà la mateixa sense modificació als complements i amb efectes retroactius. I sí l’Estat ho aconsegueix serà per vertader imperatiu legal, no pel beneplàcit d’Esquerra amb el seu vot al Consell.