26 de Març del 2010
Molta gent de Maó —cada cop més— es queixa que la vida als espais públics de la ciutat s’ha esmorteït. El comentari cada cop més estès és que el centre de Maó, excepte en horari comercial, s’ha convertit en un desert, un espai sense vida social: no hi ha gent que passegi, no hi ha infants jugant pel carrer —tampoc als carrers peatonals, perquè no és un problema de seguretat. La meva sensació és que aquesta indolència s’estén més enllà del centre estricte, que són aquells carrers que concentren més petit comerç tradicional i botigues dirigides als visitants. Els barris tradicionals, a l’hora foscant es buiden fins a convertir-se en un espai inert. Qualsevol dia feiner que hom tengui ganes d’anar a fer una volta, i potser fer una tapeta amb amics o en família, haurà de voltar i voltar per...
Continuar llegint...
19 de Març del 2010
Diuen que el TDAH ―trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat― és la síndrome de moda entre els nostres infants. Una orientadora escolar em reconeixia que la cosa va a onades: fa uns anys, el talismà que explicava tots els problemes dels infants que no suraven dins l’escola era la dislèxia: tots els al·lots amb problemes, prest o tard eren dislèxics. Ara, la paraula màgica és hiperactivitat. Alerta: per res del món no vull frivolitzar, que prou en tenen els al·lots (i les seves famílies) a qui se’ls ha diagnosticat TDAH correctament. Això no obstant, pot ser que el psiquiatra infantil J. Pundik tengui una mica de raó: no atendre a classe no és cap malaltia, i hauríem d’anar vius de no medicalitzar alegrement la infància. Per a Pundik, aquesta tendència significa que hem caigut en el parany de les...
Continuar llegint...
12 de Març del 2010
Maó ha estat l’únic municipi de Menorca on Carlos Delgado ha guanyat les primàries del Partit Popular. Qualsevol que hagi seguit mínimament la història de la dreta maonesa durant l’actual etapa democràtica, veurà que aquest és, probablement, el resultat més coherent amb la seva trajectòria.
I és que l’agrupació maonesa del PP, amb l’excepció d’algunes individualitats, sempre s’ha escorat molt cap a la dreta. En aquestes eleccions internes, la disjuntiva no era entre un candidat de centre liberal i un altre de dretes, sinó entre un candidat de dretes —Bauzà— i un altre candidat —Delgado— molt, molt de dretes, amb tics de populisme demagògic i furibundament espanyolista. Idò els electors maonesos ho han tingut clar: prefereixen Delgado.
Els grans partits polítics...
Continuar llegint...
05 de Març del 2010
Segons la dita, l’optimista és aquell que veu la botella mig plena, i el pessimista aquell que la veu mig buida. L’acudit afegeix que a aquesta dita li manca la posició del racionalista: la botella té el doble de la capacitat adequada per aquesta quantitat de líquid. És a dir, que tant l’optimista com el pessimista poden pecar de descriure la realitat d’una manera massa subjectiva, dient-nos més aviat com veuen ells les coses, i no tant com les coses són en realitat. Però davant la complexitat de la vida, la personal i la social, hi ha algú que pugui adoptar la posició del racionalista de l’acudit? Sembla que no: tots hi estam enfangats, tots en parlam des de dintre, des d’algun lloc que mai no és asèptic, neutral, plenament objectiu.
Mantenc algunes converses —menys de les que m’agradarien— amb un amic menorquí, professor a...
Continuar llegint...
