30 de Juliol del 2010
No van ser poques les veus lúcides que, tant abans com després de la gran manifestació del 10J a Barcelona, van observar que el tacticisme dels partits parlamentaris catalans esbravaria (o intentaria fer-ho) aquella extraordinària mobilització. En efecte, tots els partits de l’ample arc del catalanisme han anat marcant les seves posicions com qui resol una partida d’escacs, i s’han mostrat incapaços de donar resposta i canalitzar les demandes expressades per la societat catalana. Però qui ha rebut les crítiques més severes en aquest sentit, i justament des de l’emergent òrbita independentista, ha estat ERC. Per què?
En primer lloc, perquè era el partit que en el darrer període polític havia suscitat i alimentat més expectatives de canvi, d’incorporar una altra manera de fer política, d’actuar no sols per assolir el...
Continuar llegint...
23 de Juliol del 2010
Aquesta setmana el dic portuari de Son Blanc, a Ciutadella, ha tornat a ser notícia, amb tres punts calents: el retard en la finalització de les obres, el seu espectacular sobrecost, i l’exoneració d’un estudi d’impacte ambiental que hauria d’haver avaluat els possibles danys de la prolongació del dic.
Quant a la primera qüestió, el conseller d’obres públiques del Govern, Jaume Carbonero, assegura que per Sant Joan de l’any que ve la nova infraestructura ja estarà operativa. Dos anys més tard de la data inicialment prevista. Algú ho trobarà molt de temps. A mi em sembla que no és un retard que es desdigui gens de la tònica habitual de la gran majoria d’obres públiques d’envergadura; allò estrany és que s’acabin a temps.
Més preocupant em sembla la segona qüestió, la...
Continuar llegint...
16 de Juliol del 2010
Fa uns dies vaig sentir un interessant comentari sobre l’afer de la sentència del Tribunal Constitucional contra Catalunya, per boca de la catedràtica de grec i veterana política d’esquerres —i no nacionalista— Eulàlia Vintró. Deia que el PSOE, a diferència del PP, no és actiu en contra de Catalunya, no posa taules al carrer, no recull signatures, no escriu articles i no presenta recursos, però quan el PP ataca i avança en la seva bel·ligerància contra la pluralitat nacional d’Espanya, el PSOE s’inhibeix i es posa de perfil. I així, batalla rere batalla, l’espanyolisme va guanyant el terreny que havia cedit durant la transició.
Els comentaris anodins de la vicepresidenta De la Vega després del veredicte del TC, dient sense convicció que el PP havia perdut, així com les intervencions del president Zapatero...
Continuar llegint...
09 de Juliol del 2010
Fa molta calor, i em sembla que les elevades temperatures comencen a estovar-me les neurones fins al punt que, pel seu compte i sense permís, han començat a segregar idees espesses i enganxoses. La darrera m’ha vingut al cap avui matí, mentre prenia notes durant un curs de formació per a mestres sobre el tema estrella d’aquesta temporada (les competències bàsiques, per si algú de fora del gremi ho vol saber). No sé si aquesta pensada interessarà gaire (o gens) a alguna altra criatura de l’univers habitat, però, estimats, és el que hi ha.
Revisàvem un document amb una comparativa de diversos models de programació didàctica. Una de les columnes de la graella mostrava el model made in USA anomenat “8 Ws of information inquiry”, que consisteix a anomenar cada etapa del desenvolupament d’un tema...
Continuar llegint...
02 de Juliol del 2010
Tenc un gran respecte per tot el que es mou entorn a l’autoajuda i les teràpies emocionals. Només de pensar en la gran quantitat de persones que han patit un conflicte vital greu, o que han tingut dificultats per superar un trasbals personal profund, i a les quals els ha anat bé la lectura d’un llibre, l’assistència a un curs o unes xerrades, o la pràctica d’alguna de les moltes i diverses teràpies per a la recuperació de l’equilibri personal, ja és per pensar que alguna cosa bona deu haver-hi en tot açò. Però vaja, tampoc no negaré que sent una certa prevenció davant algunes coses d’aquest món que es presenten com el miracle infal·lible per solucionar el problema ics, o la recepta definitiva per curar tal o qual malaltia. Bé, la veritat és que tendesc per sistema a desconfiar de qualsevol espavilat que ofereixi receptes...
Continuar llegint...
24 de Juny del 2010
Sostenc que la mala gestió de la crisi per part del govern de Zapatero no és l’excepció sinó la regla en la història econòmica d’Espanya, tant en els períodes més recents com si viatjam uns quants segles enrere. I quan cerc les causes profundes d’aquesta malaltia crònica, veig que per a molts historiadors i economistes consideren que està íntimament relacionada amb un altre dels mals atàvics d’Espanya: el seu centralisme carpetovetònic. En lloc d’orientar la política econòmica cap a la modernització donant joc i aprofitant les energies de la perifèria, als governants espanyols —absolutistes i reformadors, monàrquics i republicans, de dretes i d’esquerres— sempre els ha pogut més l’afirmació d’un projecte centralista i uniformitzador en contra de la perifèria...
Continuar llegint...
18 de Juny del 2010
Els experts insisteixen cada cop més a mostrar que la crisi de l’economia espanyola i la crisi financera internacional, tot i estar íntimament connectades, no són el mateix. Llegint les explicacions —diferents i moltes vegades divergents— de tres analistes de pes com són Guillermo de la Dehesa, Joan Majó i Xavier Sala Martín sobre les característiques específiques de la crisi espanyola i els seus remeis, arrib a una conclusió, que és exactament la contrària a la de la secretària general del PP, Ma. Dolores de Cospedal. Mentre que aquesta bona senyora afirma que hem passat del miracle espanyol a ser un país intervingut, a mi em fa l’efecte que més aviat hem descobert que mai no ha existit tal miracle, sinó que es tractava d’un miratge. Feble, enganyós i efímer, com tots els miratges.
Els tres autors citats consideren que...
Continuar llegint...
11 de Juny del 2010
Em va arribar per correu electrònic, fa un temps, una vinyeta gràfica en la qual es veu un home vell escrivint una carta, que diu: “Estimat fill, la mateixa tenacitat que poses en saber on està enterrat el teu avi, la podries posar en recordar la residència on has deixat ton pare i venir a visitar-lo”. No sé si el dibuixant pretenia desqualificar globalment la reivindicació de la memòria històrica relacionada amb el franquisme i la guerra civil, o més aviat criticar-ne una actitud incoherent, hipòcrita. En qualsevol cas, em va fer pensar.
Setmanes més tard, l’escriptora Carme Riera va venir a Ciutadella a parlar sobre Albert Camus dins la seva novel·la
La meitat de l’ànima, en la qual la reivindicació de la memòria històrica es presenta gairebé com un deure moral. Davant el...
Continuar llegint...
04 de Juny del 2010
Javier de Lucas ha passat per Menorca, i potser haguem d’interpretar la poca assistència de públic a l’extraordinària conferència que va pronunciar com un indicador del poc interès real —retòric, el que vulgueu— que ens mereixen els immigrants i els seus problemes. De Lucas diu que esperàvem mà d’obra barata i han vingut persones, però —açò ho dic jo — moltes vegades sembla que no ens n’hem adonat. O que no ho volem veure.
Si dius que els immigrants, abans que els pensionistes i els funcionaris, han estat els primers a pagar els plats romputs de la crisi amb el retall de drets que han sofert, via reforma de la llei d’estrangeria o de directrius europees, automàticament salten els ressorts d’autodefensa amb un “sí, però” seguit d’algun dels tòpics habituals: que ens prenen la feina...
Continuar llegint...
28 de Maig del 2010
Ahir vaig aprendre què és un
spin-off en l’àmbit del cinema. És un dels darrers anglicismes que ha xuclat la nostra llengua —o potser som jo qui arriba tard. El cas és que últimament m’he envestit amb aquesta parauleta un parell de vegades, i ahir vaig descobrir s’empra per identificar una pel·lícula o una sèrie derivada d’una altra; a partir d’un personatge secundari o d’un tema menor es desenvolupa una història paral·lela, abandonant-se la trama principal del relat original. Així,
Els Ewoks seria un (patètic)
spin-off de
Star Wars.
Totalment al marge d’açò —després hi tornarem—, aquestes dies he constatat que el focus principal d’atenció en relació a la terrible crisi que patim es desplaça cada cop més en els...
Continuar llegint...
1
